Segona entrega de la trilogia de la Diada a Torredembarra, 50qms que van fer mal a les cames de veritat per la forta pujada i el vent que van patir els corredors. De seguida varen haver-hi intens d’escapada, marxant tot sol el Castillo (Bigmat) que va aguantar varies voltes fins que va ser agafat pel Pedrito (Pinturas Grimaldo), el Casanova (Cecoc) i el company del Castillo al Bigmat, el Pedro Viana. Per darrere el Cherino no es conformava i va atacar fins que poder marxar i agafar als cinc escapats. Els sis es van rellevar, atacar i l’únic que va poder marxar sol al final va ser el Cherino que reafirma d’aquesta manera el seu liderat a la Xallenge.
El Roca, escalfant, va caure a la corba que hi havia abans de la recta de meta, fent-se diverses cremades al costat dret i torçant la “patilla” del quadre, tot i això, després de curar-se les ferides el varem arreglar la bicicleta provisionalment i va voler sortir, caient després a la corba del final de la pujada quan un altre corredor el va tancar. Encara va portar la bicicleta a arreglar al mecànic local per poder córrer el diumenge a Blanes, però les ferides no el van perdonar, passant una mala nit i no podent anar a córrer. Gràcies per com ets Roca! El Pedrito va atacar a poques voltes del final i al final es va “trencar” a l’esprint final. El Cuervo va atacar de sortida amb un Esteve, però no va quallar l’escapada i després es va ficar amb una altra amb el Santi, l’Argudo, el Terrones i el Tortosa. El Madrigal no va aguantar el ritme i la duresa de la cursa i es va retirar.
El Roca, escalfant, va caure a la corba que hi havia abans de la recta de meta, fent-se diverses cremades al costat dret i torçant la “patilla” del quadre, tot i això, després de curar-se les ferides el varem arreglar la bicicleta provisionalment i va voler sortir, caient després a la corba del final de la pujada quan un altre corredor el va tancar. Encara va portar la bicicleta a arreglar al mecànic local per poder córrer el diumenge a Blanes, però les ferides no el van perdonar, passant una mala nit i no podent anar a córrer. Gràcies per com ets Roca! El Pedrito va atacar a poques voltes del final i al final es va “trencar” a l’esprint final. El Cuervo va atacar de sortida amb un Esteve, però no va quallar l’escapada i després es va ficar amb una altra amb el Santi, l’Argudo, el Terrones i el Tortosa. El Madrigal no va aguantar el ritme i la duresa de la cursa i es va retirar.



















El Santi, el Cuervo, el Madrigal i el Sergio comentant la cursa
3 comentaris:
vaya carreron que hice el sabado,me gustaria saber quien fue el que salio a buscarme porque el viana es de mi equipo y no va a por mi,el cheri vino desde atras y tampoco fue,el estrague siempre va a rueda,el casanova es mi amigo y tampoco me ataca,asi que solo quedas tu pedrito y siempre me dices que tenemos que respetarnos y que trabajen los cecots.en fin me da igual quien fuera, la culpa fue mia por no tirar mas fuerte y aqui no estamos para regalar las carreras.de todas maneras como tu dices prefiero morir atacando.un saludo amigos y nos vemos en montornes.
TIENES RAZON,YO ATAQUE Y LUEGO LLEGO ESTRAGUE CON PEDRO.POR QUE NO DICES QUE CUANDO TE COGIMOS EMPUESTO DE PASAR LOS CINCO,VIANA NO PARABA DE ATACAR Y YO LE DIGE QUE PASARAMOS TODOS,ya que faltaba mucho todavia Y NO FUE ASI.LUEGO LLEGO EL CHERINO QUE ESTA MUY FUERTE Y SE ACABO LA CARRERA PARA LOS DEMAS...DE TODAS FORMAS LO SIENTO TIO.YA TENGO VASTANTES ENEMIGOS EN CARRERA ESPERO QUE TU NO SEAS OTRO....PERO SI ES ASI ME JODO Y SI NO ME INTERESA ,A SALIR ALMOZAR...nos vemos ,saludos para todos...
tu nunca seras mi enemigo,ya nos conocemos de muchos años y siempre hemos tenido buen rollo,lo que pasa es que tenemos la sangre muy caliente y no sabemos estarnos quietos,y aqui todos entrenamos entre semana para ganar,pero si quieres este sabado nos sentamos a merendar y que se peleen los demas.un saludo amigo.
Publica un comentari a l'entrada