El passat, solejat i fred diumenge es van disputar a Pallejà, per segon any consecutiu, dues curses ciclistes valedores pel Campionat de Catalunya: una de ciclisme adaptat i, una altra, de tàndems per a cecs i deficients visuals. Perfecta organització a càrrec del CC Pallejà amb l’ONCE.
En la primera varen participar 6 corredors, classificant-se tots 6, fent 20 quilòmetres a una velocitat mitjana de 26,62 km/h. En la de tàndems varen sortir 19, classificant-se 16, a una velocitat mitjana de 35,86 km/h.
Les curses van ser molt emotives, sobretot veient aquests autèntics herois què, amb les seves limitacions, s’espeteguen de valent gaudint d’un esport tant dur com és el ciclisme.
Perdoneu amb els noms, molts no els posaré perquè no els conec, si algú em pot dir els seus noms, els posaré.
En la primera varen participar 6 corredors, classificant-se tots 6, fent 20 quilòmetres a una velocitat mitjana de 26,62 km/h. En la de tàndems varen sortir 19, classificant-se 16, a una velocitat mitjana de 35,86 km/h.
Les curses van ser molt emotives, sobretot veient aquests autèntics herois què, amb les seves limitacions, s’espeteguen de valent gaudint d’un esport tant dur com és el ciclisme.
Perdoneu amb els noms, molts no els posaré perquè no els conec, si algú em pot dir els seus noms, els posaré.
Cursa de ciclisme adaptat, excepte ells, crec que no ens podem imaginar com ha de ser dirigir un vehicle com aquest
Manetes de canvi, frens... el porten a les bieles, cadascú de la manera que millor els pot anar. Les cares ho diuen tot: l’esforç, el patiment, el gaudiment...
L’Aleix i el Manuel van fer tota la cursa junts 
A aquesta altura del terra les coses es veuen molt, molt diferents
Roger Puigbo del Atlètic Vic, el guanyador final
Aleix Brito, Manuel Heras i Oscar Lanza (3r) després de la cursa. Els dos primers són de Girona i em van dir amb un somriure en els llavis que no entrenen, els que ho fan surten amb un masteler amb una bandera perquè els pugin veure
Els tàndems preparats per a la sortida
En la primera volta el pilot ja s’havia tallat, encapçalant el grup els campions d’Espanya
El grup perseguidor, van sortir 3 tàndems de fèmines
La guapa Rosmary va venir a veure la cursa, l’any que ve li agradaria poder portar un. Darrera seu el Felix García Casas, ex-professional i ara el tècnic que s’encarrega dels tàndems en l’ONCE
La compenetració és fonamental, que difícil ha de ser poder agafar les corbes, atacar... sense veure què és el que passa o per on vas
Sortint d’una de les corbes del circuit, que en tenia dos, pujaven i baixaven pel mateix carrer amb una rotonda a cada punta. Els clops i les tapes del clavegueram no ajuden
L’entrada a la mateixa rotonda amb el Juanjo Méndez i el David González. Al Juanjo li falta una cama i un braç, el David porta una cama ortopèdica: impressionant!
Punxada i canvi de roda del darrera. L’organització tenia 3 punts amb rodes de recanvi en el circuit. L’alcalde de Pallejà ho veu de prop
Els 4 capdavanters, el tàndem de David Blanco i Jaume Morales van patir una punxada i van ser capaços de tornar a empalmar al davant, els quals, no anaven precisament parats
Segona punxada del mateix tàndem. Veient que la roda no els anava bé i que la que quedava de recanvi la podrien necessitar en Blanco i Morales es van estimar plegar i deixar-los la roda per si la necessitaven. Esportivitat abans que tot
Les cares parlen per si soles. No porten parafangs al darrere, és el senyal de trànsit
Sortint de la corba
Un dels atacs del grup capdavanter. Fixeu-vos en les mànigues i els mitjons del primer tàndem del grup
Ignasi Sánchez de Sant Celoni, el tercer participant com a disminuït físic
El grup amb alguns doblats passant per meta. Us sonen els àrbitres?
El cansament ja era gran acabant la cursa
Esprint final a meta. Guanyadors Enrique Porto i David González, segons David Blanco i Jaume Morales i tercers Roberto Macia i Pedro Rodríguez, el 4t tàndem que anava en l’escapada va trencar una de les cadenes (en porten 2) a 3 voltes pel final
Arribada a l’esprint del Juanjo Méndez i el Ramón Álvarez
Antoni Manzano, company de feina de la Mari, amb l’Alex Rovira
Germanor al final de la cursa
Els guanyadors de ciclisme adaptat: Jordi Madera 2n, Roger Puigbo 1r Oscar Lanza 3r
Els guanyadors de disminuïts físics: Ignasi Sánchez 3r, Juanjo Méndez 1r i Ramón Álvarez 3r
Guanyadores de fèmines: Ana López i Beatriz Escribano de Granada
El tàndem guanyador: Enrique Porto i David González de Madrid
Entrades
4 comentaris:
Com sempre molt bona entrada i millors fotos.
Buenas fotos y buena cronica,te agradezco todas las fotos enviadas
Gracias
AGILIDAD MENTAL
Cuenta una antigua leyenda, que en la Edad Media , un hombre muy
virtuoso fue injustamente acusado de haber asesinado a una mujer. En realidad, el verdadero autor era una persona muy influyente del reino y por eso, desde el primer momento buscaron a un "chivo expiatorio" para encubrir al verdadero culpable. El hombre fue llevado a juicio, ya conociendo que tendría escasas o ninguna oportunidad de escapar al terrible veredicto: ¡ LA HORCA !
El Juez, también cómplice, cuidó de dar todo el aspecto de un juicio
justo y por esta razón le dijo al acusado: "Conociendo tu fama de hombre justo y devoto del Señor, vamos a dejar en manos de Él tu destino. Vamos a escribir en dos papeles separados las palabras culpable e inocente. Tu escogerás uno de ellos y será la mano de Dios la que decida tu destino"
Por supuesto, el funcionario corrupto había preparado dos papeles con la misma leyenda: "CULPABLE" y la pobre víctima, aún sin conocer los detalles, se dio cuenta que el sistema propuesto era una trampa. No había escapatoria. El Juez conminó al hombre a tomar uno de los papeles doblados. Éste inspiró profundamente, quedó en silencio unos cuantos segundos con los ojos cerrados pensando, y cuando la sala comenzaba ya a impacientarse, abrió los ojos y con una extraña sonrisa, escogió y agarró uno de los papeles y llevándolo a su boca, lo engulló rápidamente. Sorprendidos e indignados los presentes, le reprocharon airadamente. Pero... ¿qué hizo?... ¿Y ahora?... ¿Cómo vamos a saber el veredicto? "Es muy sencillo" respondió el acusado, "Es cuestión de leer el papel que queda y sabremos que decía el que yo escogí" Con rezongos y
disgustos mal disimulados, tuvieron que liberar al acusado, y jamás
volvieron a molestarlo.
*Moraleja: *Por más difícil que se nos presente una situación, nunca
dejemos de buscar la salida ni de luchar hasta el último momento. ¡¡¡
En los momentos de crisis: "Sólo la imaginación es más importante que el conocimiento" Albert Einstein.
Gràcies, Joan i Josep pels vostres comentaris.
Anònim, està molt bé la reflexió, però estaria encara millor si sabéssim qui ets (encara que et tinc bastant localitzat, eh! Josep).
Publica un comentari a l'entrada