El Manolo té un botiga de pintures a Sant Vicenç dels Horts, només té una botiga. Està situada al carrer més comercial del poble, en ella treballen, apart d’ell, 3 dependentes (una és la seva dona), abans eren 4 dependentes, però la crisi tampoc li perdona... És difícil trobar-lo a la botiga: o està repartint, atenent pintors, proveïdors... o entrenant-se, abans en bicicleta, ara li tira més el tema gimnàs tipus “machoman” o desafortunadament dit culturista –que hauria de ser el que estudia, el que es “culturitza” i no els “musculitos” que s’haurien de dir “musculistas”-. A vegades li faig broma quan arribo a la botiga: “Tio, vives mejor que la alcaldesa, con tu tienda climatizada, con tus dependientas guapas y “apretaditas” y tu siempre por ahí, de bares, tu sí que sabes. ¡Eres mi ídolo!.
El Manolo ha sigut el principal patrocinador de l’equip aquest any, junt amb la P.C. Bons Amics (amb la col·laboració dels seus 50 socis) i d’altres més petits com la Granja Sedrani, Bikesport o Valentine. Com abans he dit la crisi afecta a tothom i, per l’any vinent cauen de patrocinadors la Granja Sedrani i Valentine. També entra un nou patrocinador, Electra Molins, gràcies a la tasca realitzada pel nostre president en Joaquim Vilaplana. Vull donar-li les gràcies a tots, tant als d’aquest any com als del 2009.
Pel 2009 la plantilla ha augmentat considerablement, de 7 corredors passem a 12, també els objectius són més ambiciosos, volem sortir a córrer fora de Catalunya alguna volta, els campionats d’Espanya... Què vol dir tot això? Un pressupost més gran: més roba, més material, més desplaçaments, més inscripcions... Les dades a mi m’espanten: la roba ja està encarregada i la tindrem per Nadal, la xifra té ?000 ben macos i s’ha de pagar “trincu - trinco”. Compteu les inscripcions: 12 corredors X 10€ cursa X 4 curses al mes X 8 mesos, a més a més, els desplaçaments del cotxe d’equip... Quan anem a les curses i prenem un cafè o el que sigui el Manolo quasi sempre és el que treu la cartera... i paga.
A què ve tota aquesta explicació? El pressupost del 2009 el cobreix, en gran part, el Manolo Grimaldo i la seva botiga, només una botiga a Sant Vicenç dels Horts, i els socis de la P.C. Bons Amics de la seva butxaca, traient-lo de roba per a ells més barata, o del dinar de fi de temporada, o d’altres beneficis de la Penya... i tot això, a canvi de què? Al Manolo tota la publicitat que es faci a fora de Sant Vicenç no li serveix per a res i, molt menys si sortim de Catalunya. Els socis de la P.C. Bons Amics, què profit en treuen? Cap, posen els seus diners d’una manera altruista. Ho fan tot per amor a aquest esport!
El pressupost de l’equip 2009 és més gran, el Manolo Grimaldo, que només té una botiga, es farà càrrec en la major part d’aquest pressupost amb menys ingressos... Mai he escoltat una sola paraula dient que no ho farà, sé que carregarà amb tot li costi el que li costi, encara que li veig els ulls poregosos. Grace, la seva dona, mai l’he escoltat una paraula de retret. A vegades els hi he dit: “Jo m’ho gastava en 3 creuers a tutti pleni o en la perruqueria, o en liposuccions (que no li fan falta, eh!), o en p. al Riviera”.
Què voleu que us digui? A vegades em sap a poc el que faig per a tota aquesta gent, i no he parlat dels corredors, que ho faré en una altra entrada. Per l’any que ve no demano córrer totes les curses, ni guanyar, ni... Només demano una cosa: que sabem estar a l’altura del Manolo – no física que és baixet- sinó com a persona i com el gran cor que té. També a l’altura de la P.C. Bons Amics perquè el nom se’ls hi queda molt curt per dir el que són.
El Manolo ha sigut el principal patrocinador de l’equip aquest any, junt amb la P.C. Bons Amics (amb la col·laboració dels seus 50 socis) i d’altres més petits com la Granja Sedrani, Bikesport o Valentine. Com abans he dit la crisi afecta a tothom i, per l’any vinent cauen de patrocinadors la Granja Sedrani i Valentine. També entra un nou patrocinador, Electra Molins, gràcies a la tasca realitzada pel nostre president en Joaquim Vilaplana. Vull donar-li les gràcies a tots, tant als d’aquest any com als del 2009.
Pel 2009 la plantilla ha augmentat considerablement, de 7 corredors passem a 12, també els objectius són més ambiciosos, volem sortir a córrer fora de Catalunya alguna volta, els campionats d’Espanya... Què vol dir tot això? Un pressupost més gran: més roba, més material, més desplaçaments, més inscripcions... Les dades a mi m’espanten: la roba ja està encarregada i la tindrem per Nadal, la xifra té ?000 ben macos i s’ha de pagar “trincu - trinco”. Compteu les inscripcions: 12 corredors X 10€ cursa X 4 curses al mes X 8 mesos, a més a més, els desplaçaments del cotxe d’equip... Quan anem a les curses i prenem un cafè o el que sigui el Manolo quasi sempre és el que treu la cartera... i paga.
A què ve tota aquesta explicació? El pressupost del 2009 el cobreix, en gran part, el Manolo Grimaldo i la seva botiga, només una botiga a Sant Vicenç dels Horts, i els socis de la P.C. Bons Amics de la seva butxaca, traient-lo de roba per a ells més barata, o del dinar de fi de temporada, o d’altres beneficis de la Penya... i tot això, a canvi de què? Al Manolo tota la publicitat que es faci a fora de Sant Vicenç no li serveix per a res i, molt menys si sortim de Catalunya. Els socis de la P.C. Bons Amics, què profit en treuen? Cap, posen els seus diners d’una manera altruista. Ho fan tot per amor a aquest esport!
El pressupost de l’equip 2009 és més gran, el Manolo Grimaldo, que només té una botiga, es farà càrrec en la major part d’aquest pressupost amb menys ingressos... Mai he escoltat una sola paraula dient que no ho farà, sé que carregarà amb tot li costi el que li costi, encara que li veig els ulls poregosos. Grace, la seva dona, mai l’he escoltat una paraula de retret. A vegades els hi he dit: “Jo m’ho gastava en 3 creuers a tutti pleni o en la perruqueria, o en liposuccions (que no li fan falta, eh!), o en p. al Riviera”.
Què voleu que us digui? A vegades em sap a poc el que faig per a tota aquesta gent, i no he parlat dels corredors, que ho faré en una altra entrada. Per l’any que ve no demano córrer totes les curses, ni guanyar, ni... Només demano una cosa: que sabem estar a l’altura del Manolo – no física que és baixet- sinó com a persona i com el gran cor que té. També a l’altura de la P.C. Bons Amics perquè el nom se’ls hi queda molt curt per dir el que són.
Gràcies a tots! Sou els meus ídols!
Ara, deixeu els vostres comentaris.
La P.C. Bons Amics en una sortida de diumenge
El Manolo Grimaldo, patint a la cursa de Banyoles
Entrades
