Després de la cursa de cadets es va disputar la cursa de veterans, 64 veterans i 2 fèmines (Rosmary i Elena) dels quals es van acabar classificant 55. Es van donar 30 voltes a un circuit de gairebé 2qms, fent un total de 58qms a una mitja de 37,5qms/h.
Com sempre es va sortir a corre-cuita, res a veure amb els cadets que varen fer les primeres voltes de tanteig. De seguida es va fer l’escapada del dia amb l’Emili (Cecoc), el Pedro Viana (Bigmat) i l’Estragué (Medina) que es van rellevar fins que l’Estragué per una averia a la maneta del fre dret –se li va afluixar, frenant-li la roda del darrere- es va despenjar, sent agafat pel pilot. Per darrere va atacar el Xavi (Cecoc) amb el Cuervo (Pinturas Grimaldo) que no va aguantar el fort ritme que portava el primer, convertint-se en una contrarellotge cadascun pel seu compte, cap dels 2 van poder agafar als escapats.
El pilot anava perdent corredors pel ritme i la duresa de la prova fins que, a base d’atacs, varen quedar el Cherino, Fermín, i Jasse (tots 3 del Cecoc), Ramírez (Gonzalvo) i el Pedrito, l’Agüero i el Cuervo (al que el van acabar caçant) del Pinturas Grimaldo.
Encara i havia una altra batalla, la del segon lloc de la general disputant-se entre el Casanova i el Pedrito. El Casanova va punxar a començaments de la cursa, de seguida es van parar l’Elena (que li va donar la seva bicicleta) i el Gasulla. El Casanova començava el seu repte d’intentar aconseguir agafar el pilot capdavanter, primer amb ajuda dels seus companys i després sol, es va fotre una bona pallissa, volta a volta, durant mitja cursa –amb una diferència entre el minut i mig i els quaranta segons- fins que va ser doblat pels 2 escapats que el van reintegrar al primer grup, entrant 6è a meta, salvant així el 2n lloc de la general de la Xallenge. Va haver-hi després polèmica entre diferents corredors per aquest fet, però el reglament de la cursa era així, els corredors doblats no eren eliminats i es va dir per megafonia amb tots els corredors a la sortida. En aquest cas ens va perjudicar, com ens podria haver beneficiat si hagués estat a l’inversa, són circumstàncies de carrera i encara que no m’agradés, ells van tenir sort. Ja sabeu el que penso respecte als doblats: no es pot acabar una cursa amb 4 corredors a la línia de meta.
Varen participar 2 corredors màster-30 del nostre equip: el Diego i el Jordi que van donar un cop de mà en el que van poder. De la resta ja us he explicat una mica com van anar-hi. Gràcies a tots.
Com a final no em resta més que agrair a tots els socis i col·laboradors de la Penya Ciclista Bons Amics per l’organització de les curses, tant per la seva feina, com per la seva dedicació perquè tot sortís bé. També agrair a l’Ajuntament i les diferents empreses i botigues la seva col·laboració: Electra Molins, Pinturas Grimaldo (Manolo), Granja Sedrani (Jordi, que va posar les begudes), Vídeo 7 (Pep), Bikesport (Carlos)... I la tasca impagable del nostre president, en Joaquim Vilaplana.
Com sempre es va sortir a corre-cuita, res a veure amb els cadets que varen fer les primeres voltes de tanteig. De seguida es va fer l’escapada del dia amb l’Emili (Cecoc), el Pedro Viana (Bigmat) i l’Estragué (Medina) que es van rellevar fins que l’Estragué per una averia a la maneta del fre dret –se li va afluixar, frenant-li la roda del darrere- es va despenjar, sent agafat pel pilot. Per darrere va atacar el Xavi (Cecoc) amb el Cuervo (Pinturas Grimaldo) que no va aguantar el fort ritme que portava el primer, convertint-se en una contrarellotge cadascun pel seu compte, cap dels 2 van poder agafar als escapats.
El pilot anava perdent corredors pel ritme i la duresa de la prova fins que, a base d’atacs, varen quedar el Cherino, Fermín, i Jasse (tots 3 del Cecoc), Ramírez (Gonzalvo) i el Pedrito, l’Agüero i el Cuervo (al que el van acabar caçant) del Pinturas Grimaldo.
Encara i havia una altra batalla, la del segon lloc de la general disputant-se entre el Casanova i el Pedrito. El Casanova va punxar a començaments de la cursa, de seguida es van parar l’Elena (que li va donar la seva bicicleta) i el Gasulla. El Casanova començava el seu repte d’intentar aconseguir agafar el pilot capdavanter, primer amb ajuda dels seus companys i després sol, es va fotre una bona pallissa, volta a volta, durant mitja cursa –amb una diferència entre el minut i mig i els quaranta segons- fins que va ser doblat pels 2 escapats que el van reintegrar al primer grup, entrant 6è a meta, salvant així el 2n lloc de la general de la Xallenge. Va haver-hi després polèmica entre diferents corredors per aquest fet, però el reglament de la cursa era així, els corredors doblats no eren eliminats i es va dir per megafonia amb tots els corredors a la sortida. En aquest cas ens va perjudicar, com ens podria haver beneficiat si hagués estat a l’inversa, són circumstàncies de carrera i encara que no m’agradés, ells van tenir sort. Ja sabeu el que penso respecte als doblats: no es pot acabar una cursa amb 4 corredors a la línia de meta.
Varen participar 2 corredors màster-30 del nostre equip: el Diego i el Jordi que van donar un cop de mà en el que van poder. De la resta ja us he explicat una mica com van anar-hi. Gràcies a tots.
Com a final no em resta més que agrair a tots els socis i col·laboradors de la Penya Ciclista Bons Amics per l’organització de les curses, tant per la seva feina, com per la seva dedicació perquè tot sortís bé. També agrair a l’Ajuntament i les diferents empreses i botigues la seva col·laboració: Electra Molins, Pinturas Grimaldo (Manolo), Granja Sedrani (Jordi, que va posar les begudes), Vídeo 7 (Pep), Bikesport (Carlos)... I la tasca impagable del nostre president, en Joaquim Vilaplana.



















Podi: Emili, Salva, Rosmary i Maya
El Pedro, guanyador de les metes volants, amb els respectius regals: trofeu, sabatilles de ciclista i casc
El Cuervo amb la seva filla, primer local