dilluns, 29 de setembre del 2008

Sant Vicenç dels Horts, 28 de setembre de 2008

Després de la cursa de cadets es va disputar la cursa de veterans, 64 veterans i 2 fèmines (Rosmary i Elena) dels quals es van acabar classificant 55. Es van donar 30 voltes a un circuit de gairebé 2qms, fent un total de 58qms a una mitja de 37,5qms/h.

Com sempre es va sortir a corre-cuita, res a veure amb els cadets que varen fer les primeres voltes de tanteig. De seguida es va fer l’escapada del dia amb l’Emili (Cecoc), el Pedro Viana (Bigmat) i l’Estragué (Medina) que es van rellevar fins que l’Estragué per una averia a la maneta del fre dret –se li va afluixar, frenant-li la roda del darrere- es va despenjar, sent agafat pel pilot. Per darrere va atacar el Xavi (Cecoc) amb el Cuervo (Pinturas Grimaldo) que no va aguantar el fort ritme que portava el primer, convertint-se en una contrarellotge cadascun pel seu compte, cap dels 2 van poder agafar als escapats.

El pilot anava perdent corredors pel ritme i la duresa de la prova fins que, a base d’atacs, varen quedar el Cherino, Fermín, i Jasse (tots 3 del Cecoc), Ramírez (Gonzalvo) i el Pedrito, l’Agüero i el Cuervo (al que el van acabar caçant) del Pinturas Grimaldo.

Encara i havia una altra batalla, la del segon lloc de la general disputant-se entre el Casanova i el Pedrito. El Casanova va punxar a començaments de la cursa, de seguida es van parar l’Elena (que li va donar la seva bicicleta) i el Gasulla. El Casanova començava el seu repte d’intentar aconseguir agafar el pilot capdavanter, primer amb ajuda dels seus companys i després sol, es va fotre una bona pallissa, volta a volta, durant mitja cursa –amb una diferència entre el minut i mig i els quaranta segons- fins que va ser doblat pels 2 escapats que el van reintegrar al primer grup, entrant 6è a meta, salvant així el 2n lloc de la general de la Xallenge. Va haver-hi després polèmica entre diferents corredors per aquest fet, però el reglament de la cursa era així, els corredors doblats no eren eliminats i es va dir per megafonia amb tots els corredors a la sortida. En aquest cas ens va perjudicar, com ens podria haver beneficiat si hagués estat a l’inversa, són circumstàncies de carrera i encara que no m’agradés, ells van tenir sort. Ja sabeu el que penso respecte als doblats: no es pot acabar una cursa amb 4 corredors a la línia de meta.

Varen participar 2 corredors màster-30 del nostre equip: el Diego i el Jordi que van donar un cop de mà en el que van poder. De la resta ja us he explicat una mica com van anar-hi. Gràcies a tots.

Com a final no em resta més que agrair a tots els socis i col·laboradors de la Penya Ciclista Bons Amics per l’organització de les curses, tant per la seva feina, com per la seva dedicació perquè tot sortís bé. També agrair a l’Ajuntament i les diferents empreses i botigues la seva col·laboració: Electra Molins, Pinturas Grimaldo (Manolo), Granja Sedrani (Jordi, que va posar les begudes), Vídeo 7 (Pep), Bikesport (Carlos)... I la tasca impagable del nostre president, en Joaquim Vilaplana.
Els germans Vilaplana es van “currar” uns entrepans perquè poguéssim esmorzar els organitzadors i col·laboradors. No veieu doble, són els bessons Fuentes, a més surten: el Presi, el Ramon, el Jaime, el Jesús, el Josep, el Jonattan i el Pedro.
Assignant les persones a les cruïlles, aquí surt també el Santi
Les inscripcions amb el Manolo controlant que tot anés bé, en primer terme el Juanillo, el Román i el Joan Gálvez, mig amagat.
El Pep (Vídeo 7), el nostre tresorer, amb el Jordi i el Diego
L'Alex Castro guanyant la cursa de cadets
El Linde-Gallastegui guanyador per equips
Escoltant les explicacions a la sortida
Tinc una predilecció especial per les “nostres” fèmines: l’Elena i la Rosmary
La Monse i la Grace ens amena l’espera entre volta i volta

A la pujada es comença a estirar el pilot: tirant Xavi, Estragué, Viana, Emili, Agüero i Cuervo
El Pedrito amb el Salva i l'Agüero
El Pedrito i el Cuervo tensant, amb el Cherino, el Xavi i el Santi
En Santi Estragué va acabar tercer a meta, per un error dels arbitres li van entregar la copa al Cherino, que no és que no se la mereixés, però va acabar 5è. Va vindre la família del Santi a veure’l córrer i es van trobar decebuts per la falta del podi, aquestes coses es poden arreglar, ens tenies que haver-nos-ho dit. Aquí tens el nostre reconeixement, Santi.
El Jordi amb el Manolo veient-lo. El cinturó és el que porta a totes les curses i no us penseu que és del “todo a 100” o del “Top Manta”, és l’original.


El Diego, que va punxar, amb el Madrigal i la Rosi (la seva dona), que també surt en bicicleta amb la Penya i ho fa força bé. Cada vegada que la veig li dic que corri l’any que ve amb nosaltres i sempre em respon el mateix: “No me lies, no me lies”
La filla de l’Agüero (a la vorera), corria i l’animava cada vegada que passava al costat
El Pedrito “abraçant” al Cherino
El Diego i el Jordi pensatius...
L’esprint ajustat de l’Emili i el Pedro



Podi: Emili, Salva, Rosmary i Maya

Borrás, Pedro i Terrones


Parera, Cherino (aquí havia d'estar l'Estragué) i Nocete




El Pedro, guanyador de les metes volants, amb els respectius regals: trofeu, sabatilles de ciclista i casc


El Cuervo amb la seva filla, primer local

Fotografia de família: gràcies a tots
Una part de l'equip: Manolo, Diego, Cuervo i filla, Agüero, Madrigal, Jordi i Xavi


dissabte, 27 de setembre del 2008

Nous blogs de Joan Gálvez i Santi Estragué

En Joan Gálvez i en Santi Estragué s’han sumat als companys que tenen un blog propi, quans més siguem més bé informats estarem, gràcies per la vostra dedicació. El Joan també ha penjat uns vídeos a You Tube, els podeu veure posant “Galvesport” al mateix portal de You Tube. Els que vulgueu veure els blogs teniu l’enllaç en aquesta pàgina, aquí a la dreta, a “enllaços recomanats”.
Joan Gálvez
Santi Estragué

dilluns, 22 de setembre del 2008

Cursa de Sant Vicenç dels Horts, 28 de setembre de 2008

Aquest proper diumenge 28 de setembre la Penya Ciclista Bons Amics organitzem a Sant Vicenç dels Horts dues curses: la primera de cadets, puntuarà per al XIX Campionat Comarcal del Baix Llobregat, a les 9:30h, a la qual podran participar fèmines cadets i juvenils i infantils de segon any. Donaran un total de 18 voltes al circuit, amb un total de 35qms. Després la de veterans a les 11h, també podran participar fèmines elit i màster 30 del club (no us preocupeu, només sortirà un), seran 30 voltes al mateix circuit amb un total de 60qms. Hi hauran regals per alguns dels participants (no, no seran pels nostres corredors, s’hauran de guanyar a la cursa). Una de les coses que més m’agraden és que tenim el pòdium assegurat: trofeu al primer local. Us esperem a tots, a tots vol dir: a tots amb tota l’artilleria, a veure si surt una cursa maca i es pot donar espectacle al públic. Gràcies.

Com últimament, també publico la general real oficiosa de la Xallenge després de les dues curses d’aquest cap de setmana a Montornès del Vallès i a Tarragona. Quan he arribat a casa ja tenia la classificació feta per l’Albert que m’està donant un cop de mà desinteressadament, gràcies Albert. Avui hem empatat: ell s’ha equivocat en un corredor i jo en un altre.

Perfil del circuit Plànol del circuit
Classificació real oficiosa de la Xallenge, 21 de setembre de 2008

Tarragona, 21 de setembre de 2008

Una hora de cursa a Tarragona a una mitja de 40qms/h. Han sortit 40 corredors veterans i l’Elena com a única fèmina, classificant-se 35 corredors. El circuit a la Rambla Nova de Tarragona molt bonic i amb bon temps, contràriament a les previsions meteorològiques. També perillós per la quantitat de gent que travessava el carrer, alguns sense mirar, que han estat a punt de provocat varies caigudes, fins i tot esquivant-los els corredors. A l’organització li ha faltat col·laboradors controlant el pas de vianants. Els hi ha fallat el grup electrogen a dues voltes del final, desinflant-se el globus de meta i ha pogut provocar algun accident.

S’ha notat que han faltat corredors d’altres equips que poguessin donar més emoció a la cursa que ha acabat sent, pràcticament, un monòleg de l’equip Cecoc. A l’escapada han entrat inicialment el Salva (Galvesport), el Xavi, el Sánchez i el Casanova del Cecoc i el Pedrito del Pinturas Grimaldo, després s’ha sumat el Cherino i, amb un domini absolut, s’han acabat escapant el Sánchez i el Xavi doblant al pilot i arribant sols a meta. Per darrera han arribat Cherino, Salva, Casanova i Pedrito. Sense doblar han arribat el Cuervo (Pinturas Grimaldo) i l’Emili (Cecoc). El Santi ha fet segon del pilot (10è).

A vegades hi ha coses que em costen d’entendre. Tinc el costum –malauradament per experiència- de passar-me quan acaben les curses on són els arbitres a comprovar les classificacions, després d’esperar-me un temps prudencial m’he passat i he comprovat les classificacions: el Cuervo i l’Emili han fet bé donant una volta més perquè no estaven doblats, encara que el pilot entrés enganxats a ells dos. La classificació que m’han donat coincidia amb el que jo havia vist i amb el que m’havien dit els meus corredors, tot perfecte, podíem marxar sense cap més complicació. Després ens hem quedat a berenar i el Narváez l’ha volgut tornar a comprovar, que l’he renyat (fent broma) dient-li que no em tenia confiança i que no calia que ja l’havia comprovat. Els hi hem tingut que dir-los als arbitres les posicions de alguns dels 10 primers perquè ja dubtaven, amb les posicions i amb el número de dorsal perquè ells pel nom no ho entenen, una altra vegada tot correcte, berenem i marxem. Després a casa i comprovant la classificació per Internet resulta que han posat a l’Emili davant del Cuervo, quan han arribat a l’inrevés, només dos corredors sols sense cap més participant a la cursa que ja s’havia acabat per a la resta. Tan difícil és fer una classificació en condicions? Que els hi hem dit dues vegades, que han arribat els dos corredors sols... Ells són professionals de l’arbitratge, cobren per fer aquesta feina, tenen gravadores, vídeos, són quatre o cinc fent la classificació. Espero que el temps passi ràpidament i els corredors acabin portant “transponders” o GPS a les bicicletes i acabem d’una vegada amb aquestes errades.

Una altra cosa que no entenc és que al Salva Gálvez el posen a les classificacions com a corredor del Tot Color. Ja no sé si corre pel Tot Color amb la roba del Galvesport, si té la llicència amb el Galvesport i ho tenen malament a la Federació i ell no és queixa perquè li canvien o què passa. Tot això ve a que per equips posen al Tot Color com a segon classificat i, encara que el Salva corregués amb el Tot Color, nosaltres portàvem al Pedrito amb el mateix temps, al Cuervo escapat per darrere i al Santi segon del pilot: hauríem d’haver fet segons per equips. No té la major importància a nivell de classificació perquè tant la classificació individual com la de per equips només varia un lloc, però si estàs lluitant, escapant-se, esprintant... com a mínim s’hauria de fer unes classificacions en condicions, a tothom ens agrada que ens posin al nostre lloc.
El Cuervo sense cueta sembla un altre
Som "Bons Amics"
Tenen el mateix sastre
El Santi i el Pedrito concentrats en la preparació
El Manolo ja ha aprés a posar els imperdibles: primer punxa a l’esquena als corredors, després l’enganxa la samarreta amb el mallot i per si fos poc, encara els hi posa malament, només falta que els hi caigui a mitja cursa
Sortida ràpida, com sempre
Primera volta i primers atacs
El Nocete, el Cuervo i el Santi
Els cinc escapats inicials
El Santi tirant del grup

El Cuervo amb l'Emili
El Pedrito agafant la corba tancada al costat del mar
L'esprint del pilot encapçalat pel Terrones i el Santi quan passaven l'Emilio i el Cuervo, ay, ay, ay el globus
El Sergio ens va acompanyar al final de la cursa
Ens passem més temps dinant que
a la cursa

diumenge, 21 de setembre del 2008

Montornès del Vallès, 20 de setembre de 2008

Circuit de 3,5qms a Montornès, al que se li va donar 20 voltes fent un total de 70qms a una mitja de 40qms/hora. Dura, molt dura tenint en compte la pujada, els quilòmetres –normalment no es fan tants- i el ritme que es va portar.

Els continus atacs i la duresa de la cursa van fer que es fes una selecció dels corredors més forts. Cursa perfecte dels Cecoc que van tenir-la controlada en tot moment i van fer-la a la seva voluntat.

Es van fer varis grups, alguns dels quals es van acabar ajuntant com el del Maya (sempre valent i lluitador, defensant amb honor el seu mallot de campió d’Espanya i que es va tallar del grup davanter en una corba) i els Galvesport que treballaven pel Salva, els esforços van ser inútils per poder enllaçar amb els escapats.

Els nostres corredors van estar sempre per davant, el més actiu el Pedrito que li anava molt bé el circuit i ho va intentar en varies vegades, l’Agüero, el Cuervo i el Santi molt bé arribant en el grup capdavanter i el Madrigal pateix en aquest circuits i nota el temps que ha estat sense córrer, va vindre a entrenar-se per la nostra cursa de la setmana que ve. El Roca esta convalescent de les dues caigudes de la setmana passada a Torredembarra, encara li fa mal la cama dreta com per poder apujar-se a la bicicleta. Gràcies a tots. També agrair al nostre president, el Joaquim Vilaplana que vingués a veure’ns córrer, ell va ser el que va rebre el trofeu de segon equip classificat.
També vull donar-li les gràcies al club Montornès, organitzador de la cursa, i a l’Albert en particular –que està passant per uns moments delicats- pel que han fet perquè sortís tot bé.
El Madrigal tenia fluixa la roda del darrere i el Cuervo l’ajudava a inflar-la a la mateixa sortida
75 corredors i dues fèmines enfilades a la sortida
Primeres voltes i primers atacs! En aquest cas el Jaume Estanyol
Primer atac del Pedro Viana, les forces encara estan bé. Com veureu a les fotos surten el Circuit de Catalunya i una nau de DHL, a veure si tenen un detall i m’envien un pernil cadascun, com a mínim, a casa
Un dels atacs del Cherino i...
Responent per l’esquerra el Castillo i per la dreta el Pedrito

Les dues fèmines: l'Elena i la Rosmery

El Cuervo, el Pedrito i el Santi amb el Terrones i el Sánchez
Un atac del García amb el Castillo, per la dreta el Cuervo i l’Agüero
Sortint a per les escapades el Pedrito, el Santi, el Cuervo i l'Octavi (ja més recuperat de l'enfermetat)


Tres grups diferenciats: per l’esquerra atacant el Xavi amb l'Estanyol, per darrere el Cherino amb el Pedrito i l’Emili. Pel centre el Viana amb el Nocete i l’Octavi i, per la dreta el Toti amb l’Octavi i el Terrones... Pedrito hauries d’estar content, després del rei ets la persona més vigilada del país
Aprofitant que el Casanova s'havia tallat del pilot va atacar el Pedrito, aquí amb el Viana, l'Estanyol i els dos andorrans, que no passaven. Totes les escapades del Pedrito són bloquejades pels Cecoc
L'escapada bona amb el Pedro i l'Emili
Cherino, Castillo, Estanyol, Santi González, Pedrito, Cuervo, Toti Codony, Octavi, Nocete i Agüero
El pilot amb el Maya, el Borrás i el Juan Gálvez


L'Emili guanyant clarament al Viana
Arribada del pilot amb el Cherino i l'Estragué. Per l'esquerra esprintant el Pedrito amb el Terrones i per la dreta l'Agüero
Comentant la cursa amb el Presi: l'Agüero, el Santi (que casi no es veu) i el Cuervo
L'Agüero i el Cuervo preparant-se per tornar a casa
Segons per equips: Madrigal, Cuervo, Santi, Agüero, Pedrito, Joaquim (el nostre president) i Xavi