Sant Vicenç dels Horts, 28 de setembre de 2008

Després de la cursa de cadets es va disputar la cursa de veterans, 64 veterans i 2 fèmines (Rosmary i Elena) dels quals es van acabar classificant 55. Es van donar 30 voltes a un circuit de gairebé 2qms, fent un total de 58qms a una mitja de 37,5qms/h.

Com sempre es va sortir a corre-cuita, res a veure amb els cadets que varen fer les primeres voltes de tanteig. De seguida es va fer l’escapada del dia amb l’Emili (Cecoc), el Pedro Viana (Bigmat) i l’Estragué (Medina) que es van rellevar fins que l’Estragué per una averia a la maneta del fre dret –se li va afluixar, frenant-li la roda del darrere- es va despenjar, sent agafat pel pilot. Per darrere va atacar el Xavi (Cecoc) amb el Cuervo (Pinturas Grimaldo) que no va aguantar el fort ritme que portava el primer, convertint-se en una contrarellotge cadascun pel seu compte, cap dels 2 van poder agafar als escapats.

El pilot anava perdent corredors pel ritme i la duresa de la prova fins que, a base d’atacs, varen quedar el Cherino, Fermín, i Jasse (tots 3 del Cecoc), Ramírez (Gonzalvo) i el Pedrito, l’Agüero i el Cuervo (al que el van acabar caçant) del Pinturas Grimaldo.

Encara i havia una altra batalla, la del segon lloc de la general disputant-se entre el Casanova i el Pedrito. El Casanova va punxar a començaments de la cursa, de seguida es van parar l’Elena (que li va donar la seva bicicleta) i el Gasulla. El Casanova començava el seu repte d’intentar aconseguir agafar el pilot capdavanter, primer amb ajuda dels seus companys i després sol, es va fotre una bona pallissa, volta a volta, durant mitja cursa –amb una diferència entre el minut i mig i els quaranta segons- fins que va ser doblat pels 2 escapats que el van reintegrar al primer grup, entrant 6è a meta, salvant així el 2n lloc de la general de la Xallenge. Va haver-hi després polèmica entre diferents corredors per aquest fet, però el reglament de la cursa era així, els corredors doblats no eren eliminats i es va dir per megafonia amb tots els corredors a la sortida. En aquest cas ens va perjudicar, com ens podria haver beneficiat si hagués estat a l’inversa, són circumstàncies de carrera i encara que no m’agradés, ells van tenir sort. Ja sabeu el que penso respecte als doblats: no es pot acabar una cursa amb 4 corredors a la línia de meta.

Varen participar 2 corredors màster-30 del nostre equip: el Diego i el Jordi que van donar un cop de mà en el que van poder. De la resta ja us he explicat una mica com van anar-hi. Gràcies a tots.

Com a final no em resta més que agrair a tots els socis i col·laboradors de la Penya Ciclista Bons Amics per l’organització de les curses, tant per la seva feina, com per la seva dedicació perquè tot sortís bé. També agrair a l’Ajuntament i les diferents empreses i botigues la seva col·laboració: Electra Molins, Pinturas Grimaldo (Manolo), Granja Sedrani (Jordi, que va posar les begudes), Vídeo 7 (Pep), Bikesport (Carlos)... I la tasca impagable del nostre president, en Joaquim Vilaplana.

Els germans Vilaplana es van “currar” uns entrepans perquè poguéssim esmorzar els organitzadors i col·laboradors. No veieu doble, són els bessons Fuentes, a més surten: el Presi, el Ramon, el Jaime, el Jesús, el Josep, el Jonattan i el Pedro.
Assignant les persones a les cruïlles, aquí surt també el Santi
Les inscripcions amb el Manolo controlant que tot anés bé, en primer terme el Juanillo, el Román i el Joan Gálvez, mig amagat.
El Pep (Vídeo 7), el nostre tresorer, amb el Jordi i el Diego
L'Alex Castro guanyant la cursa de cadets
El Linde-Gallastegui guanyador per equips
Escoltant les explicacions a la sortida
Tinc una predilecció especial per les “nostres” fèmines: l’Elena i la Rosmary
La Monse i la Grace ens amena l’espera entre volta i volta

A la pujada es comença a estirar el pilot: tirant Xavi, Estragué, Viana, Emili, Agüero i Cuervo
El Pedrito amb el Salva i l'Agüero
El Pedrito i el Cuervo tensant, amb el Cherino, el Xavi i el Santi
En Santi Estragué va acabar tercer a meta, per un error dels arbitres li van entregar la copa al Cherino, que no és que no se la mereixés, però va acabar 5è. Va vindre la família del Santi a veure’l córrer i es van trobar decebuts per la falta del podi, aquestes coses es poden arreglar, ens tenies que haver-nos-ho dit. Aquí tens el nostre reconeixement, Santi.
El Jordi amb el Manolo veient-lo. El cinturó és el que porta a totes les curses i no us penseu que és del “todo a 100” o del “Top Manta”, és l’original.

El Diego, que va punxar, amb el Madrigal i la Rosi (la seva dona), que també surt en bicicleta amb la Penya i ho fa força bé. Cada vegada que la veig li dic que corri l’any que ve amb nosaltres i sempre em respon el mateix: “No me lies, no me lies”
La filla de l’Agüero (a la vorera), corria i l’animava cada vegada que passava al costat
El Pedrito “abraçant” al Cherino
El Diego i el Jordi pensatius...
L’esprint ajustat de l’Emili i el Pedro

Podi: Emili, Salva, Rosmary i Maya

Borrás, Pedro i Terrones

Parera, Cherino (aquí havia d'estar l'Estragué) i Nocete

El Pedro, guanyador de les metes volants, amb els respectius regals: trofeu, sabatilles de ciclista i casc

El Cuervo amb la seva filla, primer local

Fotografia de família: gràcies a tots
Una part de l'equip: Manolo, Diego, Cuervo i filla, Agüero, Madrigal, Jordi i Xavi