Després d'uns dies de Nadal amb pluja, un dia sí i un altre també, per fi aquest diumenge dia 4 varem fer la primera grupeta i estrenar el nou any ciclista. La sortida va ser l’habitual per aquestes dates: anar i tornar a Sant Pere de Ribes per l’autovia de Castelldefels, des de Sant Vicenç dels Horts.
No érem gaire gent, en Jesús, Clemente (el Tri atleta), Galo, José Luis (el Riojano), Josep Gómez, Juan Carlos, Manolo (el Grimaldo) i jo (Joaquim). Més endavant, de camí a St. Boi, s'hi van afegir les "figures" de l’equip de veterans: en Madrigal amb la Rosi (aquesta noia està en condicions de competir amb les elit) i en Santi Alentorn (el Guerrer).
Es rodava en pilot compacte però amb alegria, Clemente i Jesús marcaven el ritme. Tot va canviar a l'entrar a l'autovia de Castelldefels, en Santi (a veure si en Xavi aconsegueix fer-li posar el casc !!!) va agafar el cap a ritme de cursa (43-45qm/h) i, la sèrie, va durar fins a coronar la Maladona. Un cop aquí, mitja cua i cap a casa. Ja havia destrossat el pilot, tots varem anar quedant pel camí (Xavi, digues-li que guardi forces per a les curses !!!).
La mala sort del dia va començar quan, en Juan Carlos, va intentar seguir la roda d'en Santi i va perdre l’equilibri, caient al terra i trencant-se una costella (això ho varem saber més tard).
Després d'esmorzar a St. Pere de Ribes, primer amb la companyia d'en Diego i, més tard, amb la incorporació d'en Pedrito (el nostre "crac"), varem enfilar les Costes fins a Castelldefels. Diego va tensar la corda i el pilot es va estirar fins a trencar-se. Madrigal i Pedrito a la seva.
Un cop agrupats, a rodar per l'autovia. Per darrera s'hi afegeix en Montaña (el noi de Martorell), les figures es posen a xerrar i tot queda en calma. El ritme es viu, però tothom el pot aguantar (sense el Santi es un altre cosa).
El pitjor està per arribar. Un cop a St. Boi, agafem la carretera dels camps i, de sobte, una pedra provoca la punxada de la roda del darrera d'en Pedrito que toca a Juan Carlos i tots dos per terra. En Pedrito s'aixecà ràpid, però amb dolor a la mà i, en Juan Carlos, quedà al terra amb crits de dolor.
Un cop al Comarcal, en Pedrito queda amb el dit petit immobilitzat (s’ha trencat el dit petit de la mà esquerra) i en Juan Carlos és traslladat a l’hospital de Bellvitge amb una costella trencada (de la 1a caiguda) i fissura a la pelvis (de la 2a caiguda). No es necessària operació, però haurà d'estar 2 mesos fins a recuperar-se. Avui dilluns ja és a casa i amb la moral molt alta, és un campió !!!.
I aquesta es la crònica d’una sortida per oblidar. Malgrat tot penso que serà una gran temporada, tant per la Penya com per a l'equip de veterans. Ànims a tothom i us espero el diumenge a les 8h.
Per cert, el diumenge dia 11 es fa la presentació del equip amb el Xavi i el Manolo al capdavant. Salutacions, presentació i recollida dels nous equipaments, fotos i un entrenament de qualitat en grup. El que no sabem és si en Santi voldrà "castigar" als seus companys.
Joaquim Vilaplana
President de la P. C. Bons Amics
No érem gaire gent, en Jesús, Clemente (el Tri atleta), Galo, José Luis (el Riojano), Josep Gómez, Juan Carlos, Manolo (el Grimaldo) i jo (Joaquim). Més endavant, de camí a St. Boi, s'hi van afegir les "figures" de l’equip de veterans: en Madrigal amb la Rosi (aquesta noia està en condicions de competir amb les elit) i en Santi Alentorn (el Guerrer).
Es rodava en pilot compacte però amb alegria, Clemente i Jesús marcaven el ritme. Tot va canviar a l'entrar a l'autovia de Castelldefels, en Santi (a veure si en Xavi aconsegueix fer-li posar el casc !!!) va agafar el cap a ritme de cursa (43-45qm/h) i, la sèrie, va durar fins a coronar la Maladona. Un cop aquí, mitja cua i cap a casa. Ja havia destrossat el pilot, tots varem anar quedant pel camí (Xavi, digues-li que guardi forces per a les curses !!!).
La mala sort del dia va començar quan, en Juan Carlos, va intentar seguir la roda d'en Santi i va perdre l’equilibri, caient al terra i trencant-se una costella (això ho varem saber més tard).
Després d'esmorzar a St. Pere de Ribes, primer amb la companyia d'en Diego i, més tard, amb la incorporació d'en Pedrito (el nostre "crac"), varem enfilar les Costes fins a Castelldefels. Diego va tensar la corda i el pilot es va estirar fins a trencar-se. Madrigal i Pedrito a la seva.
Un cop agrupats, a rodar per l'autovia. Per darrera s'hi afegeix en Montaña (el noi de Martorell), les figures es posen a xerrar i tot queda en calma. El ritme es viu, però tothom el pot aguantar (sense el Santi es un altre cosa).
El pitjor està per arribar. Un cop a St. Boi, agafem la carretera dels camps i, de sobte, una pedra provoca la punxada de la roda del darrera d'en Pedrito que toca a Juan Carlos i tots dos per terra. En Pedrito s'aixecà ràpid, però amb dolor a la mà i, en Juan Carlos, quedà al terra amb crits de dolor.
Un cop al Comarcal, en Pedrito queda amb el dit petit immobilitzat (s’ha trencat el dit petit de la mà esquerra) i en Juan Carlos és traslladat a l’hospital de Bellvitge amb una costella trencada (de la 1a caiguda) i fissura a la pelvis (de la 2a caiguda). No es necessària operació, però haurà d'estar 2 mesos fins a recuperar-se. Avui dilluns ja és a casa i amb la moral molt alta, és un campió !!!.
I aquesta es la crònica d’una sortida per oblidar. Malgrat tot penso que serà una gran temporada, tant per la Penya com per a l'equip de veterans. Ànims a tothom i us espero el diumenge a les 8h.
Per cert, el diumenge dia 11 es fa la presentació del equip amb el Xavi i el Manolo al capdavant. Salutacions, presentació i recollida dels nous equipaments, fotos i un entrenament de qualitat en grup. El que no sabem és si en Santi voldrà "castigar" als seus companys.
Joaquim Vilaplana
President de la P. C. Bons Amics
13 comentaris:
Hola companys, després de llegir la crónica, el únic que os puc dir, es que els que van pendre mal, es recuperin aviat.
Salutacions.
Joan.
HOLA A TODOS,QUIERO ENVIAR ANIMOS A J.CARLOS DE MI PARTE Y DEL RESTO DE COMPAÑEROS.EL HOMBRE TIENE PARA UNOS DIAS PARA PODER RECUPERARSE,ANIMOS ,ANIMOS....POR MI PARTE EL DEDO UN POCO JODIDO Y LOS RASCONES NORMALES,SALUDOS PARA LOS LECTORES DE ESTE BLOGGE....
Joaquim sento les caigudes J.Carlos i Pedrito,en vaig a seventar per la tarda de diumenge,tenia previst anar rapid del aeroport fins la maladona,sento que el ritme no fos comode per vosaltres,sortir amb vosaltres m´obliga sortir de casa 7h35 i en serveix per arribar a casa amb 95km a les 10h30 i la meva dona contenta,un dia m´agradaria parar esmorçar pero no soc massa partidari l´entenament es molt diferent amb parada que sensa,ens veiem diumenge una abraçada.
Bones a tothom, el ciclisme te aixo de vegades vas per terra, no massa sovint pero bueno quant et caus malaiexes de tot, anims a tots dos i fins diumenge. Espero poder saludar-vos a tots.
Espero una pronta recuperación tanto de J. Carlos, como de Pedrito.
Un abrazo a todos.
Hola!Desprès de llegir"el parte de guerra" només en queda dir i desitjar als accidentats;ANIMS I UNA RÀPIDA RECUPERACIÓ.
I a la resta del grup ho que diu el refraner espanyol:
A los gitanos no les gusta los hijos con buenos comienzos.
Ens veien a la carretera!
ANIMS I QUE NO SIGUI RÈS!!!!!!!!
hola grimaldos los reyes me han traido un adsl nuevo y ya estoy operativo otra vez.en primer lugar desear a los caidos que se recuperen cuanto antes,deciros tambien que vamos a hacer equipo con el trujillo,los 3 big-mat mas adolfo un m-30 que anda mucho y bien y estamos convenciendo al toti para que haya mas guerra de la buena.tambien queria felicitar al responsable de fichajes de vuestro equipo,supongo que sera cosa del xavi,por los buenos corredores que ha fichado,a parte de los del año pasado habeis cogido al mejor escalador(octavi),al mejor sprinter,mi buen amigo sergio hidalgo,el ratilla nocete podio seguro en m-50 y gente como los dos santis que siempre andan dando palos por delante,en resumen un buen equipo aunque la unica pega es lo de siempre que hay mucho gallo y ahi se tiene que ver si el director sabe dominar el corral,asi que amigo xavi tienes una faena dificil y poco reconocida,porque ya sabes si se gana bien por los corredores,si se pierde la culpa siempre es del director.de todas maneras te tengo envidia cochina porque a mi me gusta competir pero tambien me gusta el tema tactico de carrera,organizar emboscadas,ataques inesperados,preparar llegadas,echar abajo escapadas, y todo ese ciclismo de combate aunque con 4 corredores poco podemos hacer.bueno lo dicho mucha suerte para 2009 y espero que lo pasemos teta.un saludo a todos.
"Al loro, que no me los embauquen, que en el CECOC tampoco estamos tan mal..." ji ji ji. I todavia nos queda alguna sorpresa por desvelar, este año habrá muchos sprinters!!!
Hola Líder Castillo. Me alegro mucho de volver a tenerte otra vez conectado en el mundo cibernético. Cada vez me gustan más tus comentarios, siempre tan directos y tan claros.
También me alegro de que hayáis conseguido equipo y podáis estar juntos otra vez los mismos corredores que el año pasado. Aunque con 4 corredores vais a sufrir mucho, como nos pasó a nosotros en el 2008. Si no disputáis la Xallenge no deberíais tener demasiados problemas, ahora como os metáis en la general, ya sabéis lo que vais a tener que sufrir, milagros en el ciclismo no hay, tendréis que ir siempre corriendo a la contra y mirar de aprovechar vuestras oportunidades.
No todos los fichajes del equipo los he hecho yo, aunque si la mayoría y tampoco han sido una decisión totalmente mía, ha sido consensuada aunque sí que he tenido la última palabra.
Se que me va a tocar sufrir con tanto corredor que anda en el equipo, parece extraño, ¿Verdad? Aunque tengo las cosas muy claras, otra cosa es que luego salgan como deseo, todo a su tiempo. Trabajo tengo mucho y no demasiado bonito. Es verdad que tácticamente vamos a tener faena, como a ti te gusta, aunque tuviste la oportunidad de estar con nosotros y no quisiste venirte, me hubiera gustado que hubieras fichado, ahora te tocará “pringar”, ja, ja (de buen rollo).
Al Sergio Hidalgo no lo considero un fichaje, el ya estaba con nosotros en master 30 y es socio de la Penya desde hace años, simplemente ha pasado de categoría. No creo que sea el mejor esprinter de la categoría y, si es así, lo tendrá que demostrar. Hay muy buenos esprinters en el equipo: Priego, Agüero, Madrigal, los dos Santis, Nocete.
Supongo que lo de “Ratilla” del Nocete lo dirás de buen rollo, ahora es del equipo y lo voy a defender a muerte, como al resto del equipo. Para que no tengáis ninguna duda, este año el Nocete se va a dedicar a intentar ganar de su categoría en todas las carreras en las que participe (ya lo ha hecho en la Xallenge en los dos últimos años) y, para eso, está rebajado de tener que tirar, a no ser que tenga la Xallenge ganada matemáticamente (cosa muy difícil) o interese en alguna carrera en particular. Lo digo por los que se preocupan de que no tire y luego esprinte, antes no tenía un gran equipo que lo respaldara y ahora que sí que lo tiene, siempre en teoría, lo va a seguir haciendo (cosas de las carreras, ahora me tendréis que criticar a mi).
¡Que os vaya todo muy bien!
Nos vemos pronto.
Benvingut, Miquel Àngel. No sé a que et refereixes amb “que no me los embauquen...” No he escoltat a ningú dir que estigueu malament, sou un gran equip, el millor del 2008 i manteniu a casí tots el corredors i, per tant, el mateix potencial... Sou l’equip a batre i ens fareu patir molt a la resta, com sempre. A veure si actualitzes el blog que ens tens “secs” d’informació.
Cuideu-vos molt i ens veiem aviat.
Gràcies a tots el que heu deixat un comentari de suport al Juan Carlos i al Pedrito, sempre és molt d’agrair que us preocupeu pels demés.
Hola Xavi, veig que no veus la tele, je je je. La frase és del Laporta i la posen a tots els "zappings". Jo l'he aprofitat per fer la conya sobre el nostre equip, que mantenim el grup de corredors i ens hem reforçat amb un sprinter. Era per posar una mica de "salsa".
El blog, tal com vaig posar a l'últim comentari que vaig fer, no tinc temps d'actualitzar-lo, m'han ascendit a la feina i treballo moltes hores, encara que la gent no s'ho cregui els funconaris treballem. I entre la feina i l'entreno no em queda temps per més. Quan comenci la temporada intentaré mantenir-lo com l'any passat.
Ens veiem a les curses!
Hola a todos:
Juan Carlos y Pedro, espero que os recuperéis pronto. Juan Carlos, las salidas de con puertos no son los mismo sin tú presencia.
Vuelve rápido y danos caña a todos.
Clemente
Publica un comentari a l'entrada