Tarda de calor i xafogor la que varen tenir els 50 veterans i l'Elena Carbonell com única fèmina en Sant Vicenç dels Horts (baixa participació pel que ve sent habitual). D'aquests, es van classificar 39 i l'Elena. Al circuit urbà de 1,700 metres, s'havien de donar 30 voltes per completar els 51 quilòmetres de que constava la prova, a una velocitat mitjana de 39,67 km/h.
Aquest any hem fet un canvi de dates del setembre al juliol perquè la cursa entrés a dins dels actes de la Festa Major d'Estiu de Sant Vicenç. Tot així, s'ha enraderit una setmana respecte al patró de Sant Vicenç perquè no coincidís amb els Campionats d'Espanya de Veterans i amb la cursa de Torelló.
Com a novetat, els corredors podien ser doblats dues voltes abans de ser eliminats, fet que va donar uns quants problemes als àrbitres amb la classificació final (sobretot amb els veterans 50). Abans de la cursa de veterans es va fer una altra de cadets i, aquests, estan provant amb èxit el sistema de classificació amb chips en les bicicletes (Transponder), evitant els dubtes respecte en l'ordre d'arribada. Esperem que la Federació l'extengui a la resta de categories per a la pròxima temporada.
La cursa, com sempre, va ser molt ràpida amb dues escapades abans de la que acabaria sent la definitiva en la que entrarien tres corredors per aquest ordre a meta: Toti Codony (Renault Olot), Mirco (Cecoc) i Madrigal (Pinturas Grimaldo). El Toti ja suma tres victòries consecutives amb aquesta victòria... Impressionant! Per darrera el pilot es va trencar en petits grups on, de cada categoria, es vigilaven de valent.
L'equip ha tornat a estar força bé: ficant al Madrigal a l'escapada bona, amb el Pedrito i l'Agüero (que va caure en la 4a volta, en el revolt després de meta, empalmant de seguida amb el pilot) que saltaven per darrera i arribarien amb l'Adriano a meta. També el Cuervo que va estar unes voltes fent de pont entre la 2a escapada i el pilot (l'acabarien agafant) i el Santi Estragué que va escapar-se a 2 voltes del final, entrant per davant del 1r pilot. El Pera, el Santi González i el Nocete (2n veterà 50) varen entrar en el pilot i a una volta el Roca (2n veterà 60). Tant el Santi González com L'Agüero havien matinat per treballar el mateix dia. Molt bona disposició per part de l'equip per treballar pels demés, aconseguint, a més, el triomf per equips. Gràcies a tots!
També felicitar als socis de la P. C. Bons Amics amb el nostre president al front, el Joaquim, per l'esforç organitzatiu i per aconseguir que tot sortís perfecte. Gràcies a l'Ajuntament pel seu suport com a la resta de patrocinadors.
Sortida amb l'espectador i fidel seguidor del blog Rafa (soci de la Penya), Pepe, Gázquez, Salva,Nocete, Lara, Maya, Andreu, Jorge, Bruguera i Cuervo
La 1a escapada amb l'Ismael i el Cuervo que rodarien escapats unes voltes
El Castillo sortia per darrera amb el Pere Rovira
El Santi González i el Nocete. El pilot ja anava molt estirat
La 1a escapada amb l'Ismael i el Cuervo que rodarien escapats unes voltes
El Castillo sortia per darrera amb el Pere Rovira
El Santi González i el Nocete. El pilot ja anava molt estirat
Ja despenjats, l'Elena i el Bruguera van rodar junts alguna volta
A davant s'acabarien juntant: l'Ismael, Cuervo, Pera, Castillo, Madrigal i Toti: tres corredors del de la P. C. Bons Amics - Pinturas Grimaldo
Gázquez,Estragué (bufant), Salva, Terrones, Moya i Agüero que recuperava posicions després de la caiguda
Per darrera lluitaven els tres es jugaven el pòdium de 60: Roca, Borrás i Maya. El Borrás ha estat de vacances (sense bici) i, tot i així, va venir a córrer. A més, va caure i encara va acabar la cursa
El Mirco no volia deixar que marxés l'escapada, tirant del pilot. Francesc, Santi González i Nocete controlant la situació
El grup s'anava reduint: Mirco amb els Pinturas Grimaldo Agüero, Nocete, Pedrito, Santi González i Santi Estragué i el Francesc del Renault
Mengüal venia recuperant després de la punxada, amb el Pepe, Roca i Maya
L'escapada que seria la bona i la definitiva: Toti, Madrigal i Mirco
La 2a escapada que arribaria amb l'Agüero i el Pedrito amb els doblats Terrones i Moya
El pilot amb el Cuervo, Sánchez i Pere (demanant aigua). En la cruïlla el Jordi i el Jonattan
Santi Estragué i Santi González. El Jonattan controlava la cruïlla
El Cuervo va rodar escapat unes voltes. L'home assegut al mur és el meu pare (jo també en tinc un, com la resta de mortals)
Pérez buscant al Cuervo amb el Santi González, Pera i Santi Estragué controlant. També anaven l'Ivan, Ismael i Castillo
Estragué, Castillo, Santi González, Pera, Ivan i Pérez
Agüero 4t, Adriano 5è i Pedrito 6è
Roca i Jordi Sabater
Santi Estragué 7è i Terrones
Ivan, Ismael, Moya, Castillo, Cuervo 11è, Pérez i Santi González
Santi González i Pere Rovira
Arribada del Salva, Sánchez, Nocete...
Pòdium de 40: Madrigal 2n i Joel (el seu fill), Toti 1r i Mirco 2n amb l'alcaldessa Amparo Piqueras
Pòdium de 40: Madrigal 2n i Joel (el seu fill), Toti 1r i Mirco 2n amb l'alcaldessa Amparo Piqueras
Pòdium de 50: Nocete 2n, Salva 1r, Pepi (regidora de Cultura) i Torrubia 3r
Pòdium de 60: Roca 2n, Maya 1r, Pepi i Borrás 3r
8 comentaris:
Muy buen trabajo de todo el equipo.
Madrigal, estubo magistral, lastima no haber podido rematar con la victoria, pero es que el Toti es mucho Toti
No entenc la baixa participació. Cap cursa mereix pocs corredors, els organitzadors penquen de valent. Com es fa perquè et puguin doblar una vegada sense anar al carrer? Van cobrar doble els àrbitres? Felicitats per l'equip, club, patrocinador, Junta i Director.
Gracias, Joan, por las felicitaciones. El Madrigal es un corredor que sabe estar cuándo y dónde hay que estar, de los que prácticamente no es necesario darle indicaciones porqué ya sabe lo que tiene que hacer. Llevaba malos compañeros de escapada: el Toti es y lo ha demostrado, en este momento, el corredor más fuerte de la categoría y, el Mirco, el más rápido de todos…
Albert, en la cursa de veterans jo tampoc acabo d’entendre la baixa participació. Potser va ser la data o l’hora, en tot cas, l'haurien de dir els corredors que no varen venir. En la cursa de cadets varen sortir 27 corredors i dues fèmines, en la resta de curses de cadets no és que surtin gaires més corredors (fet molt lamentable perquè són el futur del ciclisme), a més, coincidia amb els Campionats d’Espanya de cadets al velòdrom d’Horta. La Federació va intentar a última hora que canviessin el dia de la cursa, quan la nostra estava demanada i programada per aquest dia des de començaments d’any i no era precisament el cap de setmana que hauríem volgut, el Joaquim, evidentment, es va negar.
El tema dels doblats es va acabar de negociar amb els àrbitres en la mateixa línia de sortida. A la cursa de fa 2 anys ja varem fer que no s’eliminés a cap corredor doblat, va ser un caos a l’hora de fer la classificació. Aquest any varen vindre 4 àrbitres (quants més àrbitres, més diners), encara que un d’ells només porta el tema dels chips electrònics de la categoria cadet i és el que va fer. El pòdium de veterans 40 es va entregar relativament i necessàriament ràpid perquè l’Alcaldessa tenia un altre compromís i havia de marxar i, després, a esperar.
Organitzar una cursa, com tu ben dius, costa molt d’esforç per part del Club, de la junta, dels patrocinadors i de tots els que donen suport. Per això no em cansaré d’agrair-los a tots el seu esforç i als corredors per la seva actuació.
Saluacions!
Si Xavi, me expresé mal, con que era pinturas Grimaldo el que organizaba,en lugar de referirme al club que perteneceis y que es quien hace realmente todo el esfuerzo organizativo.
Lo de pinchar el año pasado y este, siendo a demas las unicas veces que habia pinchado en las dos temporadas, es casualidad.
Ya ví que estaba bastante limpio, fué que no era mi dia y punto.
Por lo demas a mi el circuito me gusta, ya que hay algo de dificultad, por no ser plano, lastima no poder haber disputado, hiba muy motivado y zassss, el destino.
Estoy contento de volver a verte ya liberado de tus estudios con nosotros, no se si ya tienes algo que ver en la organización del equipo, per el equipo vá bien.
Tmbien creo que lo del xip es necesario, sobretodo por facilitar la labor de los arbitros,ademas una vez comprado el sistema es para siempre,los xip lo tendriamos que pagar los corredores quando nos entregan el dorsal,y a final de temporada se nos devuelve el dinero ,meno un 10-20 %en concepto de alquiler asi se rebajaria el coste de la compra.acordaros que la federacion de veteranos es casi la unica que genera algo de ingresos.
En quanto a la carrera de sant vincent me resulto muy dura ,
y es que el toti tiene un punto asesino,y fue mas que justo ganador,ademas quisiera felicitar el madrigal por haber dado la cara aun estando al limite.
un saludo a todos mirco
Hola, Joan. Amb el comentari en el teu blog només volia aclarir algun punt, potser desconegut per a la majoria de la gent. Respecte a l’equip aquest any, per motius personals, he estat bastant “desconnectat”. Ara, tornaré a ser-hi fins el final de temporada. El millor que li pot passar a l’equip és que funcioni bé sense necessitat de ningú.
Gràcies pel suport.
Hola, Mirco. Sí, el xip és necessari per facilitar la feina dels àrbitres i per tenir classificacions més fiables, sense entrebancs i amb rapidesa. Ara, pagar més? És que sou rics? Els veterans sou els que més pagueu per tot: el preu de les llicències són les més cares, iguals que les dels elits i sub23 i més cares que la resta de categories, inclosa els cicloturistes. És que teniu més serveis i privilegis que la resta de ciclistes amb llicència federativa? Em penso que no. A començament de temporada heu de pagar dorsals i plaques de les bicicletes (que a més porten propaganda); inscripcions en les curses (igual que els màster-30, ciclosport i sèniors, quan aquests corren segregats dels elits) i, les taxes que ha de pagar un club organitzador a la Federació per poder tenir permís per poder fer una cursa de veterans és més alta que a la resta de categories... Encara voleu pagar més?
No existeix la “Federación de Veteranos”, existeix la “Comissió de Veterans” que està englobada a dins de la Federació Catalana de Ciclisme, igual que el Comitè d’Àrbitres i són aquests els que tenen l’obligació que les classificacions siguin el més exactes i ajustades possibles. Ja fa anys que existeixen noves tecnologies per poder facilitar aquesta tasca. Llavors, que les facin servir! Que la Federació posi tots els mitjans possibles a l’abast dels àrbitres per facilitar la seva feina i que les classificacions s’ajustin a la realitat.
Millor servei, sí. Pagar més, no.
Publica un comentari a l'entrada