La cursa de Sant Adrià, que s’havia de disputar aquest diumenge 12 d’octubre, s’aplaça al proper 26 d’octubre (una setmana després de la de Pallejà). El motiu és que el circuit passa pel costat del centre comercial Alcampo i el diumenge és obert, l’Ajuntament de Sant Adrià ha denegat el permís per poder-la fer aquest diumenge, veient-se obligada l’organització a aplaçar-la dues setmanes (informació de l’Albert). Teniu la informació al web de la Federació.
Web de la Federació Catalana de Ciclisme
Entrades
19 comentaris:
Xavier:
Agraïment per a tu i Pintures Grimaldo(ho he nacionalitzat), per fer-me cas. Fins aviat.
Hola Alberto (ja, ja),
Gràcies a tu per avisar-nos de seguida de l’aplaçament de la cursa. No m’importa que catalanitzis el nom de l’equip, al contrari, però al patró se l’ha de cuidar, ens ha d’aguantar encara molt de temps.
Vindràs a la cursa de Pallejà? Et voldria comentar unes propostes per la temporada entrant.
El passat divendres va haver-hi una reunió de la junta de la Penya per parlar, entre altres coses, de les curses que varem organitzar i de l’equip de l’any que ve. A nivell organitzatiu es van valorar força bé. Varen col•laborar 28 socis del club, a banda del personal que va posar-hi l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts (brigada, Policia Local...). A nivell econòmic va tenir-hi un cost de 1900€ (inclosos els regals: rodets, casc i sabatilles de ciclista), amb un dèficit de 150€ que assumirà la Penya.
Respecte a l’equip es mantenen els mateixos patrocinadors i entrarà un o dos més (segurament els dos), la setmana que ve sabrem exactament la quantitat. En referència als corredors, mantenim als actuals amb 4 noves incorporacions. El Manolo deixarà de córrer -de fet ja no ho estava fent-, n’hi haurà una baixa voluntària y una altra per part de l’equip. Encara podríem fitxar a un altre corredor, però segurament esperarem més endavant per decidir-ho.
Pròximament farem una reunió-esmorcar amb els corredors (els que es queden i els nous) per parlar-ne de la propera temporada: intencions, objectius, compromisos... per part dels corredors i nostres.
He posat una nova secció amb els vídeos de les sortides de la Penya, de moment n’hi ha només un, espero poder anar ampliant-lo.
L’Elena Carbonell va patir una caiguda el passat dimarts mentre entrenava per l’autovia de Castelldefels, al trepitjar una pedra va perdre l’equilibri. Apart dels diferents cops, també té una luxació de la clavícula esquerra. Esperem que et recuperis i tornis aviat amb nosaltres.
Hola Xavi,
Moltes gràcies per interessar-te per mi desprès de la meva caiguda. En moments com aquests amb els ànims una mica baixos sempre va molt be que la gent t’animi molt. Jo també espero poder estar aviat amb tots vosaltres. Dimarts 14 tinc visita a la clínica Sant Honorat i suposo que sabré quin es el grau de la luxació de la clavícula i si em tinc d’operar o no. Vaig patir una caiguda espectacular que podria haver acabat molt malament ja que de l'arcen vaig anar a parar al mig de l’autovia i ja et pots imaginar com podia haver estat el final. Així que ja puc estar contenta.
Encara no m’explico com no vaig veure totes aquelles pedres, pot ser per la velocitat ja que anava a 40 km/h i també pel tema llum les pedres quedaven una mica dels mateix color que l’asfalt. Em sento ara una mica inútil ja que necessito l’ajuda de tothom al Ripoll el tinc com un esclau ara si que tindrà de pencar a casa de veritat es l’amo de casa. Be ja us aniré informant de l’evolució de la meva lesió. Fins aviat.
Hola amics,
Voldria donar les gràcies a tots els que us heu interessat per mi desprès de la meva inoportuna caiguda, gràcies a tots amics, coneguts i companys de curses.
También a ti Pedro soler por pararte allí conmigo hasta que vino Jose y la ambulancia el solo hecho de ver gente conocida ya te hace sentirte mejor. També a la gent que sense coneixem de res van parar enseguida a ajudar-me. Moltes gràcies
Elena:
Amb tants anys t'has fet estimar per tots, jo també estic a la llista. Millora't, els/les esportistes i més les dones sou de titani. Més vàrem patir quan vas caure, a peu, donant un bidó a Montjuïc. Una abraçada i fins aviat.
Hola a todos.
Aprovecho para dar muchos animos a Elena para que recupere pronto y no tenga que pasar por quirofano.
Por desgracia ya sé lo que es esta lesión ya que a mi me sucedio lo mismo en la ultima etapa de la vuelta a Lleida de hace 3 años al pisar unas piedras en una curva y acabé con el ligamento del hombro roto. Pero no habria pasado de luxación si no hubiera intentado seguir en carrera que es cuando realmente se rompió al hacer un movimiento brusco, osea Elena que estate tranquila que ya verás que con inmovilización y reposo en unos dias estas encima de la bici otra vez.
Bueno con la anulación de la carrera de Sant Adria para mi se acabo mi "corta" temporada de competición. Ahora a preparme bien que la temporada que viene seré 50 y quiero volver a estar a un nivel competitivo para contribuir al espectaculo.
Suerte a todos en las dos proximas citas.
Hola Albert,
Gràcies per les teves paraules, tens raó crec que els esportistes estem fets d'algun material especial ja que amb la pinya que em vaig fotre hauria haver estat sense poder moure'm uns quants dies i vaig anar a pencar a les 48 hores ja que amb la feina no es pot jugar. Ja se que bau patir molt quan vaig caure estant embarassada però va ser a Granollers no a Montjuic jo també encara ho recordo. Quina hòstia amb aquella panxa. Be espero no haver d'operar-me i així en 2 setmanes mes tornar a la meva vida normal. Una abraçada AMIC!!
Hola Lara,
Gracias por tus ánimos y ya sabes lo que esto y el dolor que produce, pero decirte que lo llevo muy bien, soy persona de soportar bien el dolor y creo que no tendré que operarme, mañana lo sabré seguro.
Ya os informaré a todos.
No tengo prisa por ir bici ya que después de toda la temporada apetece parar un poco pero no por caída si no por descanso. Pero yo va a ser por caída.
Saludos,
Me despido en Sant Adrià, a partir de ahora no me desplazaré mucho. Allí hazme propuestas, pero... Me tomaré unas largas vacaciones. ¿Y quien me dará de comer si me alejo del ciclismo? Quizá me veais en un semáforo limpiando cristales y secando el sudor de los ciclistas. Alberto (cambio de nombre por día de la Hispanidad).
Com ens hem de veure?
HOLA ELENA,NO HACE FALTA QUE ME DEIS LAS GRACIAS,TE DESEO LO MEJOR.LA PROXIMA VEZ QUE NOS VEAMOS ESPERO QUE TE ENCUENTRES MAS ANIMADA.SI NECESITAIS CUALQUIER COSA .pedritosoler@hotmail.com.......UN AMIGO...UN ABRAZO....
Javier Lara: espero verte el año que viene dando guerra en las carreras.
Elena: demà ens passes el part mèdic, cuida’t molt.
Alberto: ¿No te estás poniendo un poco trágico? Espero que todo quede en una mala racha. Piensa que siempre tendrás un bote de pintura de Pinturas Grimaldo o de Tot Color, un plato de comida de Cecoc, un pulsómetro (para que te controles) de Galvesport, de Esteve, de Medina o de Gonzalvo, un Diari de Terrassa donde leer las noticias, una Escola Pratenca donde dar clases, un Viroelèctric que te instalen y mantengan -si no la tienes ya, en tú casa de Inmobiliarias León- y podrás pasarte a charlar con los BadaBici.
Pedrito: no abraces a la Elena que le duele la clavícula. Solo te ha faltado decirle: "un servidor, un siervo, un esclavo", ja, ja.
Besos para Elena y abrazos para el resto.
Hola a todos,
El parte médico es una caca, el médico dice que el grado de la luxación es entre 2 y 3 con lo cual no esta claro lo de la intervención quirúrgica, necesitan una resonancia para concretar más, ahora dos semanas más con el brazo inmóvil, mientras tanto me tengo que hacer resonancia y el 28 de octubre volveremos a hablar. Y digo yo para terminar operándome igual pues que lo hagan ya no?. Bien he decido escuchar una segunda opinión ya os informaré. Llevar el brazo así es rollo aunque te lo hacen todo como dice mi amigo Cherino. Yo prefiero estar bien y hacerlo todo yo, pero es lo que hay.
Besos a todos.
Elena,
Cap metge t’assegurarà si és millor operar-te o si quedaràs bé o no i, si ho fan és mentida perquè no ho saben.
Jo també em vaig trencar la clavícula en un accident de bici (res a veure amb el teu accident) i el que era una lesió que als 6 mesos hauria d’haver estar oblidat va acabar en 3 operacions, més d’un any de rehabilitació (en 5 vegades diferents) i seqüeles de per vida. Hi ha coses que no puc fer ni podré fer mai, una d'elles és tornar a muntar en bicicleta...
Hola Elena
Por mi experiencia vivida, los medicos intentar evitarse un intervencion siempre que pueden ya que segun el tipo de luxacion o en mi caso rotura del acromio, con inmovilizacion se cura. El problema es que puede quedar con una distension de los musculos o ligamentos o con microcicatrices al unirse las fibras musculares que para una persona activa puede representar un problema. En mi caso el medico me pregunto si hacia mucha fuerza con el brazo en mi trabajo y como vi que queria evitarse operar y me iba a tener tres meses entretenido y yo tenia ganas de acabar con el tema rapido le dije que me pasaba todo el dia cargando sacos ja, ja, ja. Total que la caida fue el 1 de mayo y el dia 12 estaba operado y por la "seguridad social". Es verdad que las grapas que llevo y llevare de por vida en segun que movimientos me las noto y a veces me molestan, pero no me impiden hacer ningun tipo de actividad por fuerte que sea. Al margen que te operes o no, es muy importante hacer una buena rehabilitación y trabajar mucho el hombro, pues contribuira a minimizar las posibles secuelas
Te deseo mucha suerte y una pronta recuperación
A en Santi Alentorn se li suma una bronquitis als problemes estomacals que ja patia, per tant, dóna per acabada la temporada. Esperem que et recuperis aviat!
Graciés Xavi,espero el 2009 tindre mes sort que el 2008(3 punxades en carrera,i malalt al principi i final de temporada)diumenge treure el cap per Palleja,Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada