Bonic recorregut en Torelló el que van tenir els 63 corredors veterans i les 4 fèmines, que varen donar 11 voltes a un circuit de 6.5 km, completant els 71 km de que constava la prova a una velocitat mitjana de 39,74 km/h. D’aquests, es van classificar 58 veterans i les 4 fèmines. Bona organització per part del CC Torelló.
Ja en la primera pujada es va fer l’escapada bona, formada pel: Casanovas, Mirco i Emili del Cecoc, Priego i Agüero del Pinturas Grimaldo, Adolf del Trujillo i Rovira del Glass. Inicialment també va entrar el Santi González del Pinturas Grimaldo que no va poder aguantar el ritme dels seus companys. Tots 7 es varen rellevar disputant-se les metes volants de les voltes 2, 4 i 6 guanyades pel Casanovas, seguit de l’Agüero i el Priego. El premi de la muntanya guanyat per l’Adolf, seguit del Mirco, Emili i Priego (els corredors i jo ens van confondre en les voltes que havien d’esprintar, la 3, 5 i 7).
El Rovira va atacar en la pujada a falta de 3 voltes, sent atrapat pel grup comandat per l’Agüero i, intentant-lo novament en la baixada de la penúltima volta, sent atrapat aquesta vegada pels corredors del Cecoc. En l’última pujada ja no va aguantar l’atac de l’Adolf (lluitador i generós en els relleus) i es va despenjar, arribant tot sol a meta i fent 7è. El Casanovas també es va despenjar coronant l’última pujada, empalmant baixant (patidor i llest com pocs) quan els companys s’anaven vigilant de cara a meta.
L’esprint vist des de el cotxe va ser molt interessant, veient com lluitaven els corredors a una velocitat increïble per poder agafar una bona roda de cara a l’esprint final. Cursa guanyada pel Josep Priego, seguit del Casanovas, Mirco, Agüero, Adolf i Emili. Per darrera arribava el Rovira a 48” i el Pedrito i l’Octavi del Pinturas Grimaldo amb l’Adriano del Gonzalvo a 1’ 35”. El pilot encapçalat pel Salva, Nocete, Torrubia, Santi Estragué, Josep Soler i Santi González a 2’ 08”.
Vull agrair a l’equip el bon fer en aquesta cursa, aquesta vegada sí, rematant la feina; també a l’equip d’àrbitres per la seva bona feina, a l’Albert Pol disposat com sempre a donar un cop de mà... Destacar que el Priego va córrer dissabte a Astúries el Campionat d’Espanya i, tot i arribar el mateix dia molt tard, va venir diumenge a disputar la cursa (ja sé que no volies que posés res, Josep, no em puc quedar sense dir-ho). I també destacar al Josep Bruguera que es va despenjar ja de sortida i va ser capaç de fer la cursa tot sol, com si fos una contrarellotge individual, acabant sent doblat dues vegades pels escapats.
Algú es llegeix tot aquest rotllo? Si es així, teniu molt de mèrit. Gràcies.
Les fotografies de la cursa són del Sergio, el fill del Pedrito.
Ja en la primera pujada es va fer l’escapada bona, formada pel: Casanovas, Mirco i Emili del Cecoc, Priego i Agüero del Pinturas Grimaldo, Adolf del Trujillo i Rovira del Glass. Inicialment també va entrar el Santi González del Pinturas Grimaldo que no va poder aguantar el ritme dels seus companys. Tots 7 es varen rellevar disputant-se les metes volants de les voltes 2, 4 i 6 guanyades pel Casanovas, seguit de l’Agüero i el Priego. El premi de la muntanya guanyat per l’Adolf, seguit del Mirco, Emili i Priego (els corredors i jo ens van confondre en les voltes que havien d’esprintar, la 3, 5 i 7).
El Rovira va atacar en la pujada a falta de 3 voltes, sent atrapat pel grup comandat per l’Agüero i, intentant-lo novament en la baixada de la penúltima volta, sent atrapat aquesta vegada pels corredors del Cecoc. En l’última pujada ja no va aguantar l’atac de l’Adolf (lluitador i generós en els relleus) i es va despenjar, arribant tot sol a meta i fent 7è. El Casanovas també es va despenjar coronant l’última pujada, empalmant baixant (patidor i llest com pocs) quan els companys s’anaven vigilant de cara a meta.
L’esprint vist des de el cotxe va ser molt interessant, veient com lluitaven els corredors a una velocitat increïble per poder agafar una bona roda de cara a l’esprint final. Cursa guanyada pel Josep Priego, seguit del Casanovas, Mirco, Agüero, Adolf i Emili. Per darrera arribava el Rovira a 48” i el Pedrito i l’Octavi del Pinturas Grimaldo amb l’Adriano del Gonzalvo a 1’ 35”. El pilot encapçalat pel Salva, Nocete, Torrubia, Santi Estragué, Josep Soler i Santi González a 2’ 08”.
Vull agrair a l’equip el bon fer en aquesta cursa, aquesta vegada sí, rematant la feina; també a l’equip d’àrbitres per la seva bona feina, a l’Albert Pol disposat com sempre a donar un cop de mà... Destacar que el Priego va córrer dissabte a Astúries el Campionat d’Espanya i, tot i arribar el mateix dia molt tard, va venir diumenge a disputar la cursa (ja sé que no volies que posés res, Josep, no em puc quedar sense dir-ho). I també destacar al Josep Bruguera que es va despenjar ja de sortida i va ser capaç de fer la cursa tot sol, com si fos una contrarellotge individual, acabant sent doblat dues vegades pels escapats.
Algú es llegeix tot aquest rotllo? Si es així, teniu molt de mèrit. Gràcies.
Les fotografies de la cursa són del Sergio, el fill del Pedrito.






5 comentaris:
Enhorabuena por la victoria de Priego, en la carrera. Por cierto, yo si que me leo toda la crónica, es la forma de enterarme, de que pasa en cada carrera, por delante.
Grracias
Felicitats per la victoria d'en Josep Priego, i la bona carrera de la resta de corredors.
Moltes gràcies a tots els que m'heu felicitat per la victòria.
Jo estic molt content perquè aquest any es fa molt difícil guanyar una cursa amb els rivals tan bons que hi ha.D'altra banda vull felicitar al Cristobal Maya per repetir victòria i al M. Angel Cherino pel seu novè lloc al campionat d'Espanya.Bones vacances a tothom!
Ya de regreso al dia a dia, quiero agradeceros a todos vuestras palabras de condolencia.
La vida continua y si quiero seguir rueda, tengo que seguir con los entrenos.Asi que a por ello.
felicitaros por el carreron que hicisteis.
jo si que ho legeixo, encara que siguin curses a les que no he anat!
carles "el de molins"
Publica un comentari a l'entrada