diumenge, 3 d’agost de 2008

Calendari veterans 2008

Us publico el calendari de veterans d’aquest any, encara que ja portem més de mitja temporada, crec que és interessant poder tenir-ho.

Per poder veure’l a una mida més gran només cal que li “cliqueu” al ratolí a sobre de la fotografia.

El diumenge 28 de setembre organitzem dues curses: una de veterans i una altra de cadets. S’hauran de donar voltes a un circuit urbà d’1,5qm. Pràcticament la meitat del circuit fa pujada suau i, la resta, és baixada i pla. Un circuit ràpid que tindrà molta emoció, sobretot perquè té varis “policies tombats”. Ja us anirem informant més endavant dels quilòmetres totals, pujades, etc.



9 comentaris:

albert ha dit...

Gràcies per organitzar la cursa. Tindrem un bon final de temporada. Més endavant quedarem si cal que us doni un cop de mà.

Equip Ciclista Pinturas Grimaldo ha dit...

Ja fa uns anys que la Penya organitza curses de cadets i juvenils i, aquest any, al tenir equip de veterans també és interessant poder fer una cursa d’aquesta categoria.
Costa molt organitzar una cursa, tant pels permisos, el poder tallar unes hores un circuit, les persones que col•laboren, com per aconseguir els diners necessaris per fer la cursa què, a vegades, no surten i la cursa acaba sent deficitària (també ens ha passat). Et dic això pel teu comentari al bloc del Cecoc sobre el calaix que deixen algunes curses de veterans. Jo personalment crec que totes les curses haurien de ser gratuïtes pels corredors, sigui quina sigui la seva categoria, perquè l’esport és cultura, tant pel que el practica com pel el que el gaudeix veient una cursa. I llavors, per què es cobra una inscripció als veterans? Se l’hauria de preguntar a la Federació que és la que imposa les normes...
Gràcies per la teva col·laboració. Ja parlarem...

albert ha dit...

La Federació no imposa cobrar res. Això és un acord de la Comissió de Veterans. Dels 10 €, 7 € són per al club organitzador i 3 per a la Comissió. Amb els diners de la Comissió s'organtza el dinar del segon diumenge de novembre, les ceràmiques, trofeus per a tots els assistents, obsequis per al sorteig, invitats especials, etc... surten d'aquest fons. Organitzar una cursa de veterans entre drets federatuis, arbitratge, metge i ambulància, trofeus, flors, etc... surt a l'entorn de 1500 €. Això no ho compensen els 7 € de cada participant, peró de tenir-los a no hi ha una bona diferència. Hi ha Ajuntaments que paguen la cursa i el que es cobra és benefici del club.

Equip Ciclista Pinturas Grimaldo ha dit...

Gràcies Albert pel aclariment. Estàs molt posat en tot. Al final t’haurem de fitxat també a tu, tenim el lloc de mànager vacant a l’equip per si t’interessa. Si més no la pintura la tens garantida i també un cafè a la granja Sedrani…

albert ha dit...

Llàstima, aquesta feina la faig al Montornès. Allà el patrocinador, Inmobiliarias León, abans de la crisi, em va donar una caseta amb jardí i garatge dins del poble. Com agraïment no el puc deixar, quan canviem de publicitat, en parlarem. La pintura no us l'accepto, després la dona em fa pintar i em canso. Al Sedani una orxata o un aigua mineral amb gas ja em fa més il·lusió.

albert ha dit...

Segueixes el debat de la participació conjunta de seniors, masters 30 i veterans a CECOC? Què en penseu?

Equip Ciclista Pinturas Grimaldo ha dit...

Respecte a la participació conjunta de sèniors, ciclo màsters i veterans 40, separant els veterans 50 i 60 no el veig viable.
El nombre de corredors 50 i 60, si participessin sols, seria insuficient per fer una cursa. Els veterans 50 i 60 que porten una regularitat en les curses no són molt més de 30 corredors, el que fa inviable organitzar una cursa per ells sols, tant per l’organitzador, com per la mateixa cursa.
La quantitat de curses que s’organitzen per sèniors i màster 30 també es menor a la de veterans, llavors, si es continués amb el mateix sistema, encara es correria menys que ara, a no ser que es canviessin curses de veterans per màsters 30, provocant que els veterans 50 i 60 tinguessin menys curses o que els organitzadors fessin més curses de les dues categories per separat, cosa poc provable per la quantitat de feina, temps i despeses que provocaria.
La diferència de quilòmetres en les curses entre els màsters 30 i els veterans no varia gaire, només cal mirar el calendari dels primers i, excepte en dues, no veurem curses més llargues.
Les curses en carretera són difícils d’organitzar, tant pels permisos de trànsit (i el fora de control que obliguen), com per la quantitat de col•laboradors que necessites, no tots els clubs tenen aquesta capacitat. Quan no és trànsit, són els propis arbitres els que desqualifiquen de seguida, provocant que quedin pocs corredors a algunes curses.
Aquesta és una categoria a la que els corredors corren perquè els agrada aquest esport, per gaudir de la bicicleta i de la competició, es a dir, no ho fan per arribar a ser professionals. El que més o el que menys tenen família i, una feina que combinen amb el ciclisme. Llavors jo crec que s’han de fer les curses en les que participin la majoria de corredors, sense descartar-hi a ningú.
Dins de la categoria hi ha corredors que volen que les curses siguin més llargues (els que caminen més) i, uns altres que siguin més curtes (els que caminen menys). Aquesta obvietat ens hauria de fer pensar que s’ha de trobar l’equilibri entre uns i els altres. Si es fan curses més llargues només les acabaran uns quants, deixant fora de la competició a la resta.
Els que vulguin córrer més potser s’han equivocat de categoria, haurien de córrer d’elit, sènior... O haurien d’anar-se a fer més quilòmetres quan acaben la cursa o buscar una solució personal a la seva falta de quilometratge. Els que tenen aquest problema són pocs corredors en comparació a tota la categoria. Són els que participen en campionats d’Espanya, d’Europa o del món. No crec que hagin d’arrossegar a la resta de la categoria a fer més quilòmetres per ells.
Tot i què a nosaltres personalment ens aniria millor curses més llargues pel tipus de corredors que tenim. Els que caminen estaran per davant i els que no caminen es quedaran igual despenjats. Però hem de pensar en la majoria de corredors.
En quant al tema del Narváez, crec que la seva tasca a la categoria és immillorable. És una de les poques persones a dins d’una federació –o almenys que jo conegui en la meva experiència primer com a corredor, després com a director, seguint per la meva etapa de cicloturisme i ara una altra vegada com a director- que realment són eficients, responsables i fan bé la seva tasca. És un home que es preocupa per la categoria i treballa perquè funcioni. Ell a la reunió de començament de temporada va dir: “hay que empezar a buscar el relevo porqué voy a dejarlo para dedicarle más tiempo a mi familia”. No sé si continuarà pensant el mateix, però, si és així, s’hauria de començar a fer-li cas i començar a buscar una altra persona que portés la categoria.
Després de tot aquest rotllo que t’he soltat espero haver-te aclarit el que penso, és una opinió personal i estic obert a noves opinions al respecte.

Miquel Angel Cherino ha dit...

Bones, tens raó en una cosa: s'ha de buscar l'equilibri, però tampoc s'ha d'oblidar que es tracta d'una COMPETICIÓ.
Els que correm a la categoria ja no tenim edat de correr ni amb els èlit, ni amb els professionals (només faltaria) però qui més qui menys s'entrena durant tota la setmana per poder fer una bona carrera, i entre aquests també hi ha veterans 50 i 60.
Em sembla lògic que la gent que surt a correr a fora de Catalunya (copa espanya, campionats espanya, del mon...) vulgui tenir a casa alguna carrera per poder-se preparar.
No crec que s'hagi d'excloure a cap categoria (qui pensi això s'equivoca del tot)però en una xallenge on la majoria de curses son circuits hi ha moltes solucions per trobar que cada categoria pugui correr acorde a les seves aspiracions. Crec que algun 50 i 60 ens sorprendrien i voldrien correr els mateixos quilometres que els 40.

Equip Ciclista Pinturas Grimaldo ha dit...

És veritat que estaria molt bé poder córrer curses més llargues, la meva pretensió era fer una reflexió de per què no es fan curses amb més quilometratge, és un problema organitzatiu. Els clubs que organitzen curses a l’àrea metropolitana es troben, sobretot, amb dos problemes: un és el permís de trànsit, difícil d’aconseguir pel nivell de circulació d’aquesta zona i, l’altre, és la infraestructura i la quantitat de gent que necessites per poder fer la cursa (motos, cartells, persones a les cruïlles, sortida, arribada, etc.) que provoca als clubs que els hi sigui molt difícil de poder organitzar-la, aquest últim problema és per a totes les curses de carretera en general. Llavors ens anem als circuits (que a nosaltres són els que menys ens agraden), i, una cursa d’aquests tipus, per un club organitzador, si la fas de 80 o més quilòmetres es fa pesada i de poc interès pel públic que la veu. S’estimen més, i des de el seu punt de vista és lògic, fer-la més curta i poder-la combinar amb una cursa de una altra categoria perquè d’aquesta manera aprofiten la infraestructura i la gent el mateix dia. No oblidem que fins a elit són curses de promoció (per poder arribar a ser professionals, que és al que em referia a l’anterior comentari) i, a partir d’aquesta categoria, els corredors participen perquè els agrada la competició. Si aquí a Catalunya tenim tantes curses de veterans és gràcies al Narváez (encara que no ho sembli no em paga res ni som família), que es preocupa de trucar als clubs perquè les organitzin i fa un calendari en que pràcticament cada setmana hi hagi cursa (sinó mira el calendari de màster 30 i veuràs les curses que tenen).

Què passa quant s’organitzen curses més llargues i dures (parlem de curses, eh!), si és en circuit són els doblats: als primers corredors els molesten, el públic no entén res –qui va davant o per darrere, qui està doblat...- i els arbitres s’emboliquen i els acaben foten fora. En carretera el problema és que trànsit de seguida tanca el control, als 5 minuts, si ho haguessin fet a la cursa de Montblanc, per exemple (menys mal que no ho van fer), haurien acabat 16 corredors. A l’organitzador no li agrada perquè una cursa amb 16 corredors al final ho troba com un fracàs.

El teu cas personal és diferent, tu tens un nivell molt superior a la resta de corredors i vols curses més dures, com altres corredors (nosaltres també) però exclouríem als corredors que caminen menys. Tots els corredors entrenen, es cuiden, es preparen i es sacrifiquen per a competir, cada un dintre de les seves possibilitats, el que passa és que també cada un camina de manera diferent: tu ets surts, altres caminen molt, altres menys i altres no caminen, però això no vol dir que no es preparin també per poder fer el que millor puguin.

Aquí, exceptuant els Campionats d’Espanya, ningú corre ni Campionat del Món –que jo sàpiga només anàveu el Maya i tu- ni Copa d’Espanya, entre altres coses perquè el calendari català està molt atapeït de curses, afortunadament, i la Xallenge obliga als corredors a assistir-hi (als organitzadors els hi va molt bé perquè s’asseguren una quota gran de corredors); potser si puntuessin menys curses per a la Xallenge és podria sortir a córrer més a altres comunitats –que estaria força bé-. La meva intenció és només la de poder donar algunes solucions...

Bé, m’enrotllo més que el Fidel Castro. Si t’arribes a llegir tot aquest totxo, a més de l’incondicional de l’Albert i la meva família ja em dono per content.
Gràcies per fer el teu comentari, ara suposo que tindràs molt de temps per llegir i fer altres coses amb la teva lesió. Espero que et recuperis aviat i ens guanyis la Xallenge a les curses, que és a on s’ha de guanyar. També et dic que farem tot el possible per guanyar-la nosaltres (no, no em drogo), encara que ho tenim gaire bé impossible, però ens deixarem la pell per intentar aconseguir-ho.