El Manolo té un botiga de pintures a Sant Vicenç dels Horts, només té una botiga. Està situada al carrer més comercial del poble, en ella treballen, apart d’ell, 3 dependentes (una és la seva dona), abans eren 4 dependentes, però la crisi tampoc li perdona... És difícil trobar-lo a la botiga: o està repartint, atenent pintors, proveïdors... o entrenant-se, abans en bicicleta, ara li tira més el tema gimnàs tipus “machoman” o desafortunadament dit culturista –que hauria de ser el que estudia, el que es “culturitza” i no els “musculitos” que s’haurien de dir “musculistas”-. A vegades li faig broma quan arribo a la botiga: “Tio, vives mejor que la alcaldesa, con tu tienda climatizada, con tus dependientas guapas y “apretaditas” y tu siempre por ahí, de bares, tu sí que sabes. ¡Eres mi ídolo!.
El Manolo ha sigut el principal patrocinador de l’equip aquest any, junt amb la P.C. Bons Amics (amb la col·laboració dels seus 50 socis) i d’altres més petits com la Granja Sedrani, Bikesport o Valentine. Com abans he dit la crisi afecta a tothom i, per l’any vinent cauen de patrocinadors la Granja Sedrani i Valentine. També entra un nou patrocinador, Electra Molins, gràcies a la tasca realitzada pel nostre president en Joaquim Vilaplana. Vull donar-li les gràcies a tots, tant als d’aquest any com als del 2009.
Pel 2009 la plantilla ha augmentat considerablement, de 7 corredors passem a 12, també els objectius són més ambiciosos, volem sortir a córrer fora de Catalunya alguna volta, els campionats d’Espanya... Què vol dir tot això? Un pressupost més gran: més roba, més material, més desplaçaments, més inscripcions... Les dades a mi m’espanten: la roba ja està encarregada i la tindrem per Nadal, la xifra té ?000 ben macos i s’ha de pagar “trincu - trinco”. Compteu les inscripcions: 12 corredors X 10€ cursa X 4 curses al mes X 8 mesos, a més a més, els desplaçaments del cotxe d’equip... Quan anem a les curses i prenem un cafè o el que sigui el Manolo quasi sempre és el que treu la cartera... i paga.
A què ve tota aquesta explicació? El pressupost del 2009 el cobreix, en gran part, el Manolo Grimaldo i la seva botiga, només una botiga a Sant Vicenç dels Horts, i els socis de la P.C. Bons Amics de la seva butxaca, traient-lo de roba per a ells més barata, o del dinar de fi de temporada, o d’altres beneficis de la Penya... i tot això, a canvi de què? Al Manolo tota la publicitat que es faci a fora de Sant Vicenç no li serveix per a res i, molt menys si sortim de Catalunya. Els socis de la P.C. Bons Amics, què profit en treuen? Cap, posen els seus diners d’una manera altruista. Ho fan tot per amor a aquest esport!
El pressupost de l’equip 2009 és més gran, el Manolo Grimaldo, que només té una botiga, es farà càrrec en la major part d’aquest pressupost amb menys ingressos... Mai he escoltat una sola paraula dient que no ho farà, sé que carregarà amb tot li costi el que li costi, encara que li veig els ulls poregosos. Grace, la seva dona, mai l’he escoltat una paraula de retret. A vegades els hi he dit: “Jo m’ho gastava en 3 creuers a tutti pleni o en la perruqueria, o en liposuccions (que no li fan falta, eh!), o en p. al Riviera”.
Què voleu que us digui? A vegades em sap a poc el que faig per a tota aquesta gent, i no he parlat dels corredors, que ho faré en una altra entrada. Per l’any que ve no demano córrer totes les curses, ni guanyar, ni... Només demano una cosa: que sabem estar a l’altura del Manolo – no física que és baixet- sinó com a persona i com el gran cor que té. També a l’altura de la P.C. Bons Amics perquè el nom se’ls hi queda molt curt per dir el que són.
El Manolo ha sigut el principal patrocinador de l’equip aquest any, junt amb la P.C. Bons Amics (amb la col·laboració dels seus 50 socis) i d’altres més petits com la Granja Sedrani, Bikesport o Valentine. Com abans he dit la crisi afecta a tothom i, per l’any vinent cauen de patrocinadors la Granja Sedrani i Valentine. També entra un nou patrocinador, Electra Molins, gràcies a la tasca realitzada pel nostre president en Joaquim Vilaplana. Vull donar-li les gràcies a tots, tant als d’aquest any com als del 2009.
Pel 2009 la plantilla ha augmentat considerablement, de 7 corredors passem a 12, també els objectius són més ambiciosos, volem sortir a córrer fora de Catalunya alguna volta, els campionats d’Espanya... Què vol dir tot això? Un pressupost més gran: més roba, més material, més desplaçaments, més inscripcions... Les dades a mi m’espanten: la roba ja està encarregada i la tindrem per Nadal, la xifra té ?000 ben macos i s’ha de pagar “trincu - trinco”. Compteu les inscripcions: 12 corredors X 10€ cursa X 4 curses al mes X 8 mesos, a més a més, els desplaçaments del cotxe d’equip... Quan anem a les curses i prenem un cafè o el que sigui el Manolo quasi sempre és el que treu la cartera... i paga.
A què ve tota aquesta explicació? El pressupost del 2009 el cobreix, en gran part, el Manolo Grimaldo i la seva botiga, només una botiga a Sant Vicenç dels Horts, i els socis de la P.C. Bons Amics de la seva butxaca, traient-lo de roba per a ells més barata, o del dinar de fi de temporada, o d’altres beneficis de la Penya... i tot això, a canvi de què? Al Manolo tota la publicitat que es faci a fora de Sant Vicenç no li serveix per a res i, molt menys si sortim de Catalunya. Els socis de la P.C. Bons Amics, què profit en treuen? Cap, posen els seus diners d’una manera altruista. Ho fan tot per amor a aquest esport!
El pressupost de l’equip 2009 és més gran, el Manolo Grimaldo, que només té una botiga, es farà càrrec en la major part d’aquest pressupost amb menys ingressos... Mai he escoltat una sola paraula dient que no ho farà, sé que carregarà amb tot li costi el que li costi, encara que li veig els ulls poregosos. Grace, la seva dona, mai l’he escoltat una paraula de retret. A vegades els hi he dit: “Jo m’ho gastava en 3 creuers a tutti pleni o en la perruqueria, o en liposuccions (que no li fan falta, eh!), o en p. al Riviera”.
Què voleu que us digui? A vegades em sap a poc el que faig per a tota aquesta gent, i no he parlat dels corredors, que ho faré en una altra entrada. Per l’any que ve no demano córrer totes les curses, ni guanyar, ni... Només demano una cosa: que sabem estar a l’altura del Manolo – no física que és baixet- sinó com a persona i com el gran cor que té. També a l’altura de la P.C. Bons Amics perquè el nom se’ls hi queda molt curt per dir el que són.
Gràcies a tots! Sou els meus ídols!
Ara, deixeu els vostres comentaris.
La P.C. Bons Amics en una sortida de diumenge
El Manolo Grimaldo, patint a la cursa de Banyoles
Entrades
10 comentaris:
Gracies, Manolo, Xavi, P.C Bons Amics, Gracies per deixar-me disfrutar del que mes m'agrada, anar en bici, i a mes a mes al costat de tanta clase. Per l'any que bé, no fare cap pronostic al respecte, el que si puc assegurar és que l'esforç del Manolo, al menys per la meva part es veura recompençat per treball en vers l'equip, estic convençut que la majoria dels companys pensa igual que jo, per lo tant l'exit el temim a prop, queda treballar i treballar tots junts amb molta humiltat.
Gracies Manolo per l'esforç. El ciclisme tambe necesita gent com tu.
PD. Estic comvençut de que la roda Campagnolo que surt a la foto del Manolo a Banyoles es la meva, vaya pajaron que vaig agafar jajaja
Felicitats de poder tenir un Manolo Grimaldo de patrocinador. Corren temps difícils. Els veterans no aportem res a la publicitat. No es ven res gràcies al mallot. Els que paguen ens aguanten. Xavi, ets molt generós a canvi d'agradar-te el ciclisme. Si hi ha qui pensa diferent no és d'aquesta tribu. Endavant.
Al final de temporada vaig agrair tot el esforç de tots el que formen aquest equip,una vegade més repeteixo el mateix i en especial aquest any al MANOLO,amb els temps que corren que una persona s´entregui d´aquesta manera es d´agrair,estic d´acord amb el XAVI em d´estar alçada del esforç del MANOLO,no nomes per els resultats sino amb imatge,unio,etc,no tinc cap dubte dels meus futurs companys,estic segur que s´entregaran al maxim,una vegade mes MOLTES GRACIES MANOLO,CLUB,SOCIS,SPONSORS,XAVI,PRESI,CORREDORS.SALUTACIONS
Con la crisis que atraviesa nuestro país y que Manolo Grimaldo también padece, demuestra una vez más que Manolo Grimaldo tiene un gran corazón y está enamorado de este noble deporte.
Os deseo lo mejor deportivamente, y para conseguirlos es importante que ante todo prevalezca una buena armonía.
Fdo. Antonio Tirado
T'has deixat les llicències i els dorsals, tot suma. Les inscripcions millor no fer-ho públic. Ja saps a la FCC veuen malament com alguns equips màsters i veterans tenen pressupostos molt alts, quan a les categories de promoció falta suport. Això passa també amb les curses, surt més bé de preu fer-ne d'aquestes categories que no d'aquelles que tenen premis en metàl·lic. Aquestes categories perjudiquen a les altres. Una solució és que aquestes, en circuit, comparteixin amb cadets; sempre i quan el quilometratge sigui de 60 km aproximadament.
Hola a tots! Gràcies a gent com vosaltres que feu possible el ciclisme de competició.
En categories inferiors, recordo al director de l’equip i altres persones que en dissabtes i diumenges s’havien de llevar d’hora i deixar la seva família per portar-nos a córrer, és a dir, que ens dedicaven el seu temps lliure. Ara ho feu vosaltres, i és molt d’agrair ja que els veterans sortim a córrer per afició i sense aspiracions de futur.
Gràcies per confiar amb mi i estic d’acord amb tot el que diuen els meus companys. El treball en equip és molt important, potser no podem garantir èxits però si esforç i dedicació per part de tots.
Gràcies de nou a tots vosaltres per l’esforç econòmic i personal que feu i que ens permet gaudir d’una de les coses que més ens agraden.
Gràcies a tots pels vostres comentaris: “Al Manolo y a mi nos llena de orgullo y satisfacción (como diría uno al que le escriben los discursos) el haberos conocido y el poder disfrutar de este deporte con vosotros…”.
Benvolgut Albert, és veritat que també hi ha aquestes despeses i, segurament, sortiran unes altres, per això el pressupost té un apartat de “despeses imprevistes”.
A vegades no sé si en els teus comentaris poses el primer que et passa pel cap o els fas per fer-nos reaccionar. No comparteixo el teu punt de vista en res del que dius:
- Com que no fem públic el que costen les inscripcions? És que són un secret? És que no les paguem? És que ens regalen els diners? Un corredor que faci tota la temporada es gasta 330€ de la seva butxaca, si és un equip ves sumant. Et sembla poc l’esforç econòmic? Jo trobo una passada que paguis per practicar un esport (salut, cultura, espectacle...), crec que haurien de ser gratuïtes les curses per a totes les categories, si es fa fora de Catalunya aquí també es pot fer.
- Què la Federació veu malament que alguns equips màsters i veterans tinguin pressupostos molts alts, quan a les categories de promoció falta suport? Per començar cada club és molt lliure de fer i de patrocinar l’equip de la categoria que vulgui. Nosaltres tenim corredors del poble que són veterans i és per això que l’hem fet d’aquesta categoria. La Federació hauria d’estar contenta de tenir clubs i patrocinadors que fan un gran esforç humà i econòmic per impulsar el ciclisme, fos de la categoria que fos, perquè estan portant l’esport al carrer, a on està la gent i on el poden veure a peu de vorera (menys els circuits als polígons que, apart de nosaltres i el arbitres, no hi ha ni déu).
La Federació s’hauria de preguntar per què falta suport a les categories de promoció, és la seva tasca, la seva responsabilitat, la seva obligació i per això haurien d’estar. Han de buscar un culpable i els veterans estan més a mà perquè surten 80 corredors per cursa. Els veterans no són culpables de que a les curses de cadets o de juvenils surtin 30 xavals. No soc jo els que els ha de dir per què, encara que tinc la meva opinió.
- Tampoc em serveix que diguis que les curses de màsters i veterans són més barates pel club organitzador i, per aquest motiu es fan més. Et donaré dades: una cursa de màsters que surtin 40 corredors (que no surten més) X 7€ pel organitzador = 280€. No tenen per pagar ni els trofeus i els rams de flors, compta arbitres, pòdiums... i no hi ha premis en metàl•lic. L’únic ingrés que tenen són els que el club aconsegueixi pel seu compte. Les curses de promoció sí que tenen premis en metàl•lic (més despeses), però també tenen subvencions de la Federació i, en el cas nostre de Sant Vicenç, de la Diputació de Barcelona, que va pagar el camió – pòdium, tanques, globus... Ho trobo molt correcte que tinguin aquestes subvencions, s’ha de promocionar el ciclisme de base. La cursa de cadets de Sant Vicenç va costar menys diners, per les subvencions, que la de veterans, sense subvenció, i cobrant la inscripció. Ja està bé de culpar sempre als mateixos. Que es posi les piles la Federació promocionant les bases, però no a costa dels màsters, veterans, organitzadors, clubs i equips. Haurien d’estar orgullosos i agraïts de que la categoria de veterans estigui i funcioni com ho està fent, en comptes de culpar-nos de tots els mals de les altres categories.
- La veritat, no veig una cursa amb 25 xavals de 14 i 15 anys (cadets) corrent amb paios de 40 anys en amunt i que, la majoria, ja porten més anys corrent que la pròpia edat dels cadets. No tenen res que veure, uns corren per arribar a ser professionals i els altres per diversió, uns estan creixent i els altres estan quallats, uns disputen una Copa Catalana de Promoció i els altres la Xallenge Catalana de Diversió. Tu els veus corrent junts? Jo no.
No des ideas, que en ciclocross ya corren juntos veteranos, juniors y feminas.
PERDÓ. No m'he espressat bé. Compartir circuit en dues curses diferents. NO TOTS JUNTS. Les categories més properes de rendiment són juniors i veterans, hi ha el problema de dents en el desenvolupament mecànic. NO POSO EL PRIMER QUE EM PASSA PEL CAP. Si no llences l'ham no piquen. I SI NO HI TOCO ÉS L'EDAT.
Publica un comentari a l'entrada