Fa dinou anys em vaig comprar la meva primera càmera de fotos, una reflex totalment manual (28.000 pts., la més barata que vaig trobar). Gairebé la vaig estrenar en aquest critèrium, llavors feia diapositives, ara escanejades i gravades a l’ordinador.
Fa dinou anys ja es feia el Critèrium de l’Hospitalet, no com ara, al barri de Bellvitge, amb avingudes amples i espaioses que has de veure al ciclista amb “pirismíticos”, sinó es feien al vell mig de la ciutat, amb carrers estrets, cotxes aparcats, corbes perilloses... Circuits d’aquests que ara els corredors s’escandalitzen i posen el crit en el cel i, llavors, era el normal. Circuits dels que no us agraden als corredors i que els encanten als espectadors, perquè estan a la porta del seu pis o del bar, o del Casal d’Avis, o... Són circuits que apropen als corredors i a els espectadors, tots junts, es poden tocar, es poden escoltar com es criden o com sona la cadena al girar a la màxima velocitat que donen les cames i el cor al atacar.
Tampoc em vull enrotllar gaire, surten corredors que molts recordareu, alguns heu corregut amb ells, altres els heu vist. Ara ja estan tots retirats del ciclisme professional, tot i que hi ha qui ha estat o encara és director esportiu, fa de mànager o “sus labores”.
Fa dinou anys ja es feia el Critèrium de l’Hospitalet, no com ara, al barri de Bellvitge, amb avingudes amples i espaioses que has de veure al ciclista amb “pirismíticos”, sinó es feien al vell mig de la ciutat, amb carrers estrets, cotxes aparcats, corbes perilloses... Circuits d’aquests que ara els corredors s’escandalitzen i posen el crit en el cel i, llavors, era el normal. Circuits dels que no us agraden als corredors i que els encanten als espectadors, perquè estan a la porta del seu pis o del bar, o del Casal d’Avis, o... Són circuits que apropen als corredors i a els espectadors, tots junts, es poden tocar, es poden escoltar com es criden o com sona la cadena al girar a la màxima velocitat que donen les cames i el cor al atacar.
Tampoc em vull enrotllar gaire, surten corredors que molts recordareu, alguns heu corregut amb ells, altres els heu vist. Ara ja estan tots retirats del ciclisme professional, tot i que hi ha qui ha estat o encara és director esportiu, fa de mànager o “sus labores”.
He fet un vídeo amb totes les diapositives d’aquesta cursa. Quan Sant Internet vulgui el podreu veure a “vídeos de les curses”.
Canviant-se assegut a la porta d’una casa. Igual que ara que surten de l’autocar tot “repentinades” i amb la “manicura” feta.
Peio Ruíz Cabestany, Pedrero. Et podies acostar als corredors, sense tanques pel mig de dos metres d’alçada i electrificades
Miguel Àngel Iglesias, tan bon corredor que va ser i, que pesat com a locutor!
Sortida amb les seves tanques amb potes i la vorera al mig del carrer, aquí farien l'esprint final
Antoni Coll en la seva època de ros
El corredor del Viveros Alcanar és Cañardo, encara corre alguna cursa de veterans per Tarragona (aclaració del Pedrito)
Álvaro Pino, ara director del Galicia i Jaume Vilamajó, el noi de Tàrrega
Martínez Oliver i el terrassenc José Luís LaguiaSi reconeixeu a altres corredors us agrairia que ho diguéssiu.
Entrades
19 comentaris:
Molt guapo el reportatge,el del viveros jo diria que no es Edo,el del clas tant alt que esta parat jo diria que es en Duch,salutacions.
Para los buenos momentos, gratitud.
Para los malos, mucha esperanza.
Para cada día, una ilusión.
Y siempre, siempre, felicidad.
Esto es lo os deseo a todos para el 2009.
Feliz Navidad
Ei Xavi, bon reportatge, el passat dissapte vaig estar sopant amb el Jaume Vilamajó, precisament va estar assegut al meu costat al sopar de la junta del Club Ciclista Tàrrega, t'agafo la foto per passar-li.
Salutacions
Que tiempos aquellos, algunos de aquellos corredores fueron compañeros mios en mi epoca de juveniles, como Antonio Coll y Jose Luis Laguia que militaron en el Palomillas de Sabadell al igual Vilamajó que siempre recordaré que me eliminó en la escalada al Castillo de Lerida y que se hacia por eliminación en pareja, el ganó la carrera y yo hice el cuarto.
En la foto en la que salen Peio, Iglesias, Pedrero de espaldas... el de Teka que está a la izquierda es Jesús Montoya.
Qué tiempos aquellos! cómo alucinaba entonces con las súper-maquinas que llevaban jejeje
Hola Xavi,nos tienes entretenidos.
Muy guapo el reportaje.
El que está detrás de Cañardo del
Viveros Alcanar es Ricardo Martinez,un Tusinu de Pubillas Casas,estuvo 6 años de profesional en Kelme y fué Subcampeón de España un año detrás de Alfonso Gutierrez.Nos criamos en el Velo de Hospitalet con Recio y compañía.
Saludos a todos y aprovecho para felicitar las fiestas y desearos Salud y Paz.
en la foto de montoya sale un jovencisimo FELIX GARCIA CASAS.ESPERO QUE ESTOS REPORTAJES NO QUEDEN AQUI.ME ENCANTA VER FOTOS Y ESCUCHAR VIEJAS HISTORIAS DEL CICLISMO DE VERDAD.
MUY MUY BUENO EL POST Y LAS FOTOS
FELICES FIESTAS A TODOS LOS LECTORES....XAVI EL QUE ESTA CON LAGUIA ME PARECE QUE SE LLAMA..MORO..UN TIO MUY MAJO QUE SALE CON LOS DE SANT JUST EN LA ACTUALIDAD Y EN ESA EPOCA CORRIA DE AMATEUR CON EL HOSPITALET DE MI AMIGO P.ZAMORA QUE EN PAZ DESCANSE.
Bones festes!
recuerdo aquel circuito, me llevaba mi madre de pequeñajo...
frliz navidad a todos y buena entrada de 2009!
Ja teniu el vídeo del Critèrium de l'Hospitalet a "vídeos de les curses".
També teniu el vídeo del 2n gran premi Rostoy de juvenils a Sant Vicenç dels Horts, que es va celebrar el 7 de maig de 1989.
Surten els Forencio (Mont-Roig del Camp), Seco (Tàrrega), Porras (Sabadell), Moreno, Cano Campdevànol), Prats (Vic), García, Falcó (Manresa)i l'Àngel Rubinat (Cornellà).
Xavi bones malenes portabas,89 jo feia pista,pero amb llums de colors i cubatas ja,ja,ja.
Ostras Xavi, acabo de veure el video i quasi m'emociono, quins records, quin equipas.
Chapeau !
M'has alegrat la nit.
Ei , que a la fí no as nometat a l'únic de l'equip que va arribar a professional i també surt, el Gines Salmerón.
És veritat Manel, se m’ha passat. He estat buscant informació d’aquella època (ho guardo tot) i em faltava José Martínez (la Garriga), Oscar Montserrate (Sabadell), Josep Maria Tió (Santa Eugènia de Berga) i el Ginés Salmerón de Sabadell. L’Antonio García (Torelló) i el Javier Moreno (Hostalets de Balenyà). L'Angel Rubinat (Cornellà), company nostre al Sant Boi - Torrot, feia d'auxiliar tècnic. Tampoc m’havia posat a mi: Xavi Navarro (Sant Vicenç dels Horts) com a director esportiu.
Me’n alegro molt de que us hagi agradat la crònica i els vídeos, gràcies pels vostres comentaris, m’ajuden a continuar treballant.
Salutacions.
hola soy javier faricle. un saludo a todos los amigos del equipo pinturas grimaldo.y muy pronto nos beremos en las carreras.pues en el año 2009 correre con el equipo galvesport.feliz año 2009
Hola Javier. Sabia de tu fichaje por el Galvesport por el amigo Joan y sus blogs. ¡Bienvenido al mundo de los veteranos!
Publica un comentari a l'entrada